El xou de Sixena

Hi ha una bloguera aragonesa que porta la veu cantant del conflicte pels béns del monestir de Sixena que acostuma a dir que els catalans (periodistes, polítics, historiadors de l’art...) hem perdut les formes per emmascarar la nostra falta d’arguments. No sé jo si ella formava part de la comitiva que va visitar aquest dissabte el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), ni què entén per bona educació. Bé, el museu no el van visitar pas, cosa que els hauria sigut molt útil, per cert. Només van fer els quilòmetres que separen els pobles d’Osca de Barcelona per entrar a la sala on s’exposen les pintures murals originàries del cenobi. No eren ni deu persones, cosa que demostra que la gent sensata d’aquí, d’allà i del més enllà s’aparta de determinats comportaments provocadors. Sí que hi era l’alcalde de Vilanova de Sixena, Ildefonso Salillas, i diversos polítics locals de partits conservadors. Se’ls va sentir a tot el museu. Allà dins, sense que ningú els parés l’atenció, cosa que hauria d’haver fet el personal de seguretat, van desplegar una pancarta i van cantar el seu himne. Els crits, que van durar una bona colla de minuts, van incomodar visitants i treballadors de la casa. Els organitzadors del xou amenacen de tornar aviat. Esperem que el museu no sigui tan permissiu el pròxim cop. Sembla increïble el baix nivell al qual s’ha arribat en aquest litigi. Què és el següent que pensen fer?