Opinió

la crònica

Vista pública

Sala de vis­tes del Palau de Justícia de Girona. Tota la solem­ni­tat al tri­bu­nal. La senyora jut­gessa llu­eix toga. L’advo­cat del deman­dant, també; i de la mateixa forma ves­teix el lle­trat que repre­senta l’Ajun­ta­ment de Girona, que és la part deman­dada. Un uixer va amunt i avall perquè tot surti rodó. Asse­gut en un banc, un ciu­tadà gironí que ha tin­gut la gosa­dia de deman­dar l’Ajun­ta­ment per una sanció de trànsit de dos-cents euros i haver-li man­lle­vat dos punts del car­net.

Si ha arri­bat fins aquí és perquè creu que és una qüestió de justícia. Abans ha inten­tat que Joan Alcalà, que és regi­dor de Mobi­li­tat (a part de mol­tes altres atri­bu­ci­ons que ara no venen al cas) inter­vingués. Li ha expo­sat que es tracta d’un error, ja que se l’acusa de no por­tar el cin­turó de segu­re­tat, o por­tar-lo mal cor­dat. I aquest fet no és exacte, i acon­se­guit amb astúcia. Alcalà es remet al que diu l’agent. Una carta a l’alcal­dessa no mereix res­posta. Els temps han can­viat, i la cor­te­sia, també.

Tot inten­tant que es res­ta­bleixi la seva veri­tat, s’informa el ciu­tadà que li queda el dret de pre­sen­tar un recurs con­tenciós admi­nis­tra­tiu davant del tri­bu­nal. I ja hi som pel tros. A vega­des no es mesu­ren prou bé les con­seqüències dels actes pro­pis: es tracta d’un pro­ce­di­ment com­pli­cadíssim, pel qual es fa neces­sari donar poders a un lle­trat que por­tarà el cas. I segui­da­ment ini­ciar l’aplec de docu­men­tació, de tes­ti­mo­nis... fins a cons­ti­tuir un bon gruix de papers. Al final s’asse­nyala una vista pública –com hem dit– i se cele­bra. Apa­reix el cor­pu­lent agent de cir­cu­lació que no té cap empatx a con­fir­mar el que va escriure. Se’n recorda prou bé, mal­grat que ha pas­sat un any. “No por­tava el cin­turó, o el por­tava mal cor­dat.” Com que­dem: gall o gallina? L’advo­cat de l’Ajun­ta­ment, murri com és, no diu ni piu, i es limita al que s’ha escrit. Així, en no fer pre­gun­tes al deman­dant, el seu advo­cat tam­poc podrà repre­gun­tar. Quan el ciu­tadà es pre­pa­rava men­tal­ment per donar la seva versió dels fets, no li és permès dir cap paraula. Mut com un ànec mut. Cop de maça i “vist per a sentència”. S’ha aca­bat.

Al cap dels dies surt la sentència, que dona la raó a l’Ajun­ta­ment. El tes­ti­moni de l’agent de l’auto­ri­tat sem­pre és més impor­tant que el no-tes­ti­moni del ciu­tadà. Tot i així, la senyora jut­gessa reco­neix que hi ha con­tra­dicció en la denúncia, i no con­demna el ciu­tadà a pagar les cos­tes. Un con­sol.

Periòdica­ment Alcalà munta rate­res per fer caure con­duc­tors dis­trets. Girona és –en gene­ral– una ciu­tat pacífica, sobre­tot al cen­tre. La res­pon­sa­bi­li­tat dels agents s’hau­ria d’alliçonar perquè fos­sin selec­ti­va­ment san­ci­o­na­des les con­duc­tes peri­llo­ses. I que Déu els con­servi la vista.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el darrer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia