Urgent, un Bufaplanetes

Tot hauria anat millor si la direcció del Banc d’Espanya o la presidència de la Comisión Nacional del Mercado de Valores o el mateix Ministeri espanyol d’Economia o d’Habitatge o, fins i tot, si la regidoria municipal competent en el tema del totxo (a l’engròs) hagués estat a mans de Pep Bou, el Bufaplanetes. La bombolla generada pels administradors del bé comú no hauria petat. Mai. Pep Bou sap com tractar una bombolla. D’això no hi ha cap mena de dubte. El seu currículum avala com mantenir sostingudament bombolles de totes les mides, colors i formes poètiques: Bufaplanetes (1982), Sabó, sabó (1990), Ambrossia (2000), Bombolles a la carta (2000), Diàfan (2003), Cèl·lules i Plantes (2004), Clar de llunes (2007), Rebufaplanetes (2009), Bereshit (2010)...

Bou podria haver assessorat els responsables de la cosa pública –l’estatal i la local–, dir-los que cal generar –prèviament i alhora– una atmosfera prou acollidora i humida per tal que el tel d’aigua sigui prou “sòlid” per permetre jugar amb la bombolla de manera que al seu interior l’univers es mantingui estable i la vida transcorri plàcidament i sigui generosa amb els que l’habiten. No resulta estrany pensar en el globus terraqüi com una gran bombolla que cal cuidar igualitàriament. La regidora Paneque, de l’Ajuntament de Girona, ens va sorprendre fa uns dies anunciant que s’inicia el protocol per expropiar 29 pisos buits a 12 bancs i promotores per destinar-los a lloguer social. Bravo! Ara és quan caldria contractar Bou (la fórmula de l’assessor seria la idònia, no ve d’un més): l’espectacle ha de continuar.

El Bufaplanetes és capaç de tancar el fum d’una cigarreta dins d’una bombolla i fer que aquesta esdevingui un show vistós per a la distracció d’un públic lliurat amb ganes a l’espectacle que se’ns ofereix: veure dansar una bombolla gairebé immaterial per damunt dels nostres caps no té preu, resulta hipnòtic. I més quan tens l’absoluta seguretat que no petarà, que el fum no fugirà: que els fums de la Sareb no s’abaixaran. Bufaplanetes, com a bon entretenidor, té un catàleg de bombolles per oferir quan la tensió i l’atenció de la platea decreixi. La de Vivendes de Girona, empresa municipal que ja no se sap si és virtual o aparent: la carcassa aturada en el temps del bloc d’habitatges socials de protecció pública que s’havia de bastir en el marc del pla de millora urbana sector “Mercat de Santa Eugènia” (2005). Paff?