De set en set
Erretan
Nom artístic de Florentino Fernández de Retana Lobo, navarrès de Lizarra del 1954, fill del pintor Florentino Retana, de qui vèiem una notable exposició antològica ara fa dos anys, a la Ciudadela de Pamplona. Erretan és pintor i escultor, que ja exposava a Barcelona el 1978, i que ara mostra la seva producció artística en espais del cor de Madrid, gairebé sempre a tocar del barri de Malasaña. Havia estudiat arquitectura, se sent atret pel constructivisme en tant que intuïtiu que reflexiona, enamorat de les formes geomètriques i que treballa, com a escultor, tant amb planxes de metall com amb pigments i serradures. A tall d’anècdota: assaboria, un dia, amb la dona, bombons de xocolata i va convertir l’embolcall en figures histriòniques de guerrers (amb llança i tot). I també treballa amb les fotografies d’algú que és capaç de copsar formes i matisos que suggereixen i que transfiguren escenes de la vida quotidiana. Autodidacte, admira Giacometti, Brancussi, Oteiza o Chillida. En una exposició al Palau Ducal de Medinaceli, la força de l’escultor enlluernava. I aquests dies ha portat a Madrid la mostra d’un treball de fa trenta-tres anys a la Torrassa de l’Hospitalet, en un mural en què una reproducció-homenatge al Gernika picassià tapava signes, encara!, d’exaltació franquista. Un dels germans del Floren, el novel·lista sabadellenc Juan Retana, ha escrit que la relectura, visual, de l’obra del seu germà el porta a repetir-se versos de Kavafis. I jo, com que vaig conèixer aquest artista plàstic, fa ja molts anys, als migdies de Can Boadas, no puc separar la contemplació de la seva obra amb una saborosa col·lecció de còctels... dels del temps de la gran amiga Dolors Boadas. Pel cromatisme, per la capacitat de seducció, perquè mai no et deixa indiferent, perquè sempre et sents cridat a demanar-li una segona ronda.
