Pla H per a ZP

Rajoy està per una banda eufòric perquè l'última enquesta publi­cada dóna al PP 5,5 punts i 20 dipu­tats d'avan­tatge sobre el PSOE, però per l'altra es lamenta que ja faria temps que esta­ria fumant puros a la Mon­cloa si quan es va esta­ve­llar amb l'helicòpter n'hagués sor­tit amb la cara plena de sang a més de blanca per l'ensurt. I és que els elec­tors són gent molt rara: George Bush va demos­trar agi­li­tat en les distàncies cur­tes quan va esqui­var una sabata que li va llançar un ira­quià, però això no li va evi­tar aca­bar sent el pre­si­dent més impo­pu­lar de la història dels Estats Units; la popu­la­ri­tat de Sil­vio Ber­lus­coni s'enfon­sava pel putim-putam del xalet, i de cop torna a ser ido­la­trat perquè no va saber elu­dir un sou­ve­nir que li ha fet la cara nova.

Els que hau­ran pres bona nota són els estra­tegs del PSOE. Ni la repe­tició de l'Aliança de Civi­lit­za­ci­ons, ni la pròrroga del pla E ni les fes­tas­ses de la pre­sidència rotatòria de la UE aixe­ca­ran Rodríguez Zapa­tero. El més eficaç i barat és impul­sar el pla H, el pla Hòstia, la que rebrà opor­tu­na­ment el pre­si­dent del govern la set­mana ante­rior a les pròximes elec­ci­ons gene­rals men­tre intervé en un míting. Acte elec­to­ral que es farà a Cata­lu­nya, on algun pre­sumpte incon­tro­lat li llançarà una mini­a­tura de la Sagrada Família, de la More­neta o de la plaça Monu­men­tal, que li obrirà una cella, pro­vo­cant una onada de com­passió que el farà gua­nyar per majo­ria abso­luta a Cata­lu­nya –un nya­nyo pre­si­den­cial és sufi­ci­ent per fer obli­dar totes les men­ti­des esta­tutàries– i a la resta d'Espa­nya, on de ser un ven­de­pa­trias pas­sarà a ser una víctima del sepa­ra­tisme radi­cal. Si veieu que a les Casas del Pue­blo orga­nit­zen con­cur­sos de pun­te­ria, ja sabeu de què va.