Opinió

Vuits i nous

El tramvia

“És preferible viatjar per la superfície que per sota terra

Diguin el que diguin, el tramvia és el metro dels pobres. Quan no es pot fer un metro perquè és massa car, es recorre al tren en superfície. Ara: a mi m’agrada més el tramvia que el metro, com m’agraden tots els sistemes de transport que circulen a l’aire lliure i permeten la contemplació del dia que fa i l’espectacle del carrer. He dit molts cops que, en contra de l’opinió de gairebé tots els maresmencs, el tren de la costa no s’hauria de soterrar mai. El partidaris d’encauar-lo, a més de no tenir en compte que costaria un ull de la cara i que amb aquests diners, com sempre ha dit Pere Macias, es podrien fer vuit hospitals, són els que no l’agafen mai. Si ho fessin sabrien que el tren vivifica perquè ofereix el millor tràveling del paisatge costaner i de les senyores i els senyors que s’hi belluguen i perquè permet veure el sol abans o després d’entrar als túnels de Barcelona. Amb el tren a les fosques, la gent arribaria més trista a la feina i tornaria a casa amb un humor intractable.

Pere Macias, que és d’Olot, la ciutat del tren famós d’on va ser alcalde, és el comissionat de l’alcaldessa Ada Colau perquè faci passar el tramvia de dalt a baix de la Diagonal. Explica que el metro és per a viatges ràpids i multitudinaris i que el tramvia, amb més capacitat i velocitat que un autobús, és per a viatges més curts i calmosos. Em sembla que els viatgers voldrien la rapidesa del metro i no la parsimònia del tramvia, però d’alguna manera s’ha de promocionar el producte quan no hi ha diners per foradar el terra. I si el promocionessin amb els meus arguments tonificants? La gent és molt sensible a la salut.

Un carrer ocupat per un tramvia, com serà el cas de la Diagonal perquè els cotxes s’hi restringiran molt, a mi sempre em fa pensar en els antics països de l’Est. Anàvem a Zagreb o a Budapest quan aquí no hi havia tramvies perquè els havíem suprimit en nom del progrés, i trobàvem que aquelles màquines guspirejants de ferro eren pròpies del sistema comunista, que si també restringia els cotxes és per falta de poder adquisitiu. L’alcaldessa dels Comuns i l’exalcalde de CiU s’inclinen pel tramvia, en un nou compromesso storico on, com sempre, els comunistes porten la iniciativa. L’antic recorregut del tren d’Olot és un circuit ciclista. Colau no podria haver trobat un assessor millor, perquè compleix totes les exigències que ara es porten.

Vaig agafar l’últim tramvia que va circular per Barcelona, el 18 de març de 1971. En guardo el bitllet commemoratiu dins el llibre que en aquell moment llegia, El malestar a la cultura, de Freud. L’endemà la premsa ho celebrava. Els tramvies, nosa dels cotxes, havien desaparegut per sempre. Les bicicletes, ni se les esperava. No sabem mai què ens atropellarà.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.