La rifa

Com solia escriure cada any un excompany d'aquesta secció, el fet de signar l'Apunt d'avui significa que no m'ha tocat la rifa. No passa res. De fet, hauria estat tota una sorpresa, perquè no hi he jugat ni un ral. Ja sé que després d'aquest parell de tòpics amb què he començat l'article el que ve a continuació encara és més gros. Tant se val. Però després d'haver llegit, diumenge passat, en aquest mateix diari, el reportatge sobre els conciutadans que malviuen sota alguns dels ponts de la ciutat, francament, per sentir-me afortunat no cal que em toqui la loteria. Tal com ha anat el 2009, el fet de continuar mantenint les nostres feines, la que a mi em permet escriure aquest article i la que a vosaltres us permet gastar-vos un euro vint pel diari que esteu llegint (o pagar el tallat que us permet llegir-lo de gorra), és tota una sort. Enhorabona, i per molts anys.