Opinió

A la tres

L’exclusiva

“El missatge de Puigdemont ha estat clar: no són temps de tremolors

Suposo que no hi ha gai­res peri­o­dis­tes que puguin dir que una seva entre­vista ha pro­vo­cat una crisi de govern. Però si els he de ser sin­cer, em sem­bla que tam­poc hi ha gai­res peri­o­dis­tes que puguin dir que una exclu­siva com aquesta no l’ha dei­xat del tot satis­fet. La des­ti­tució ful­mi­nant, anit, del con­se­ller Bai­get després d’una entre­vista a El Punt Avui, no els enga­nyaré, a mi em crea un sen­ti­ment agre­dolç. Perquè per un cos­tat no puc dei­xar d’agrair a Bai­get, sem­pre ama­ble en el fons i en les for­mes, la seva sin­ce­ri­tat durant la con­versa. En la con­versa de l’entre­vista i en les que havíem man­tin­gut en ante­ri­ors oca­si­ons a títol per­so­nal. Bai­get, que com ell diu pre­fe­reix fer feina que par­lar, va repas­sar les seves temen­ces i em va con­fes­sar el que li amoïna dient en veu alta unes quan­tes veri­tats indis­cu­ti­bles: que l’Estat té molta força, que neces­si­tem una mobi­lit­zació mas­siva de la gent, i que podria aguan­tar anar a presó però no que vagin con­tra el seu patri­moni. Però va anar més enllà i, sigui pel que sigui, la seva con­tundència i con­fiança en el referèndum de l’1-O va fer curt. Molt curt. I el pre­si­dent Puig­de­mont va fer un cop de puny a la taula. No vol dub­tes, no vol temen­ces, i va ser con­tun­dent: havien pas­sat molt poques hores des de la publi­cació de l’entre­vista i Bai­get va ser des­tituït de forma ful­mi­nant. Si Bai­get en l’entre­vista feia arri­bar clara­ment a Puig­de­mont algun mis­satge (“una part del govern no estem en el nucli de les deci­si­ons, i això... això genera el que genera”), Puig­de­mont va fer arri­bar ahir un mis­satge clar i con­tun­dent al seu govern; un govern que, recor­dem-ho –que pot­ser alguna cosa hi té a veure–, no era el seu govern sinó el lle­gat d’Artur Mas. El mis­satge de Puig­de­mont és clar: no són temps per a tre­mo­lors. Aquest és el mis­satge d’ahir. Dur. I con­tun­dent. Per això els par­lava del sen­ti­ment agre­dolç. Perquè més enllà de l’èxit pro­fes­si­o­nal de l’entre­vista, i de la con­tundència que ha mos­trat el cap de l’exe­cu­tiu, pot­ser hau­ria pre­fe­rit que Bai­get no hagués dit el que va dir. Perquè no sé si el procés es pot per­me­tre gai­res més dal­ta­bai­xos com aquest. Va ser, doncs, un sen­ti­ment agre­dolç. I així li ho vaig expres­sar anit a Bai­get. La con­versa, aquest cop, com vostès es poden ima­gi­nar, va ser breu. Però com sem­pre amb Bai­get, sin­cera i edu­cada.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia