No es pot ser capital d'un territori, ignorant el territori

La futura reordenació territorial de Catalunya comença amb mal peu a les comarques del Camp de Tarragona. Amb només un avantprojecte de llei sobre la taula les ciutats veïnes de Tarragona i Reus han fet pinya per reivindicar el que cadascuna considera legítim i seu. La primera –Tarragona– demana la capitalitat en exclusiva, mentre que la segona –Reus– es considera copartícip d'un lideratge territorial i també vol fer valer aquest dret exigint representativitat. Tant l'una com l'altra han sabut trobar arguments prou sòlids per defensar el seu terreny però, sense que sembli que se n'adonin, han obert un debat estèril, poc constructiu i que ignora la resta d'un territori sense el qual tota capital perd sentit.

Al segle XXI les capitals purament administratives heretades d'una organització provincial caducada haurien de començar a estar superades. Perquè no es tracta de prendre la capitalitat de res a ningú, sinó de sumar esforços per assolir un pes més important en el conjunt del país. No es tracta de confrontar, sinó de construir. I poc s'avançarà mentre els polítics que pretenen liderar el futur de les comarques de Tarragona no vulguin entendre que l'era de l'individualisme territorial no porta enlloc.

I és que el pes de les sis comarques que actualment integren l'anomenat Camp de Tarragona supera qualsevol rivalitat que hi pugui haver entre dues ciutats. Encendre focs, mobilitzar entitats i ciutadans a fer pinya a favor d'una o altra opció i, en definitiva, obligar a definir-se sobre el nom de les coses sense aprofundir en els seus continguts no és precisament un exercici de maduresa política. I de la immaduresa política només en pot sortir més desafecció.