CCC

O Congrés de Cul­tura Cata­lana, que va arren­car el 1974, l’any de l’exe­cució de Puig Antich, abans, per tant, de la mort d’aquell. Un congrés que va arre­lar en àrees con­si­de­ra­des perifèriques i/o subur­ba­nes: amb el doc­tor i his­to­ri­a­dor Jaume Codina tornàvem a pere­gri­nar pel nos­tre Baix Llo­bre­gat. I, de fet, un dels actes més emblemàtics d’aquell II Congrés va tenir lloc cinc set­ma­nes després d’aquell 20-N del 1975, al parc de les Aigües de Cor­nellà. Serra d’Or va dedi­car a l’esde­ve­ni­ment, amb un mun­tatge fotogràfic de coberta, una atenció espe­cial. Pot­ser perquè les imat­ges d’aquell diu­menge de desem­bre con­ju­mi­na­ven imat­ges de tre­ba­lla­dors, amb la roba de fer feina, que esta­ven en vaga –espe­ci­al­ment Laforsa i Seat– amb presència de la majo­ria d’enti­tats cul­tu­rals cor­ne­lla­nen­ques, així com amb l’assistència a l’acte de polítics cata­lans –i això que no hi havia encara data ni marc per a futu­res elec­ci­ons– i dos con­vi­dats d’honor, que havien enre­gis­trat un mis­satge: Lluís Maria Xiri­nacs i Mar­ce­lino Camacho, que aca­bava de sor­tir de la presó. Amb tots dos ens havíem reu­nit a Mont­ser­rat.

Aquell CCC tenia clar quin era l’àmbit naci­o­nal –o si es vol naci­o­na­li­tari– on vivíem: el dels Països Cata­lans, base de futu­res asso­ci­a­ci­ons d’edi­tors o d’escrip­tors, així com de la fun­dació poste­rior d’aquell congrés, vist amb tan poca sim­pa­tia pel molt hono­ra­ble Josep Tar­ra­de­llas, també del Baix Llo­bre­gat i a qui jo visi­tava molt sovint, amb el seu biògraf, l’enyo­rat Ernest Udina. La gent d’aquell congrés érem alhora d’Ausiàs March, de Ramon Llull, de Lluís Com­panys, de Maria del Mar Bonet, de Rai­mon, d’Antoni Morell i de Lluís Llach. I és per això que la Cata­lu­nya inde­pen­dent del futur, limi­tada per governs inep­tes, haurà d’esta­blir rela­ci­ons pri­o­ritàries amb la resta dels Països Cata­lans.