Opinió

De set en set

CCC

O Congrés de Cultura Catalana, que va arrencar el 1974, l’any de l’execució de Puig Antich, abans, per tant, de la mort d’aquell. Un congrés que va arrelar en àrees considerades perifèriques i/o suburbanes: amb el doctor i historiador Jaume Codina tornàvem a peregrinar pel nostre Baix Llobregat. I, de fet, un dels actes més emblemàtics d’aquell II Congrés va tenir lloc cinc setmanes després d’aquell 20-N del 1975, al parc de les Aigües de Cornellà. Serra d’Or va dedicar a l’esdeveniment, amb un muntatge fotogràfic de coberta, una atenció especial. Potser perquè les imatges d’aquell diumenge de desembre conjuminaven imatges de treballadors, amb la roba de fer feina, que estaven en vaga –especialment Laforsa i Seat– amb presència de la majoria d’entitats culturals cornellanenques, així com amb l’assistència a l’acte de polítics catalans –i això que no hi havia encara data ni marc per a futures eleccions– i dos convidats d’honor, que havien enregistrat un missatge: Lluís Maria Xirinacs i Marcelino Camacho, que acabava de sortir de la presó. Amb tots dos ens havíem reunit a Montserrat.

Aquell CCC tenia clar quin era l’àmbit nacional –o si es vol nacionalitari– on vivíem: el dels Països Catalans, base de futures associacions d’editors o d’escriptors, així com de la fundació posterior d’aquell congrés, vist amb tan poca simpatia pel molt honorable Josep Tarradellas, també del Baix Llobregat i a qui jo visitava molt sovint, amb el seu biògraf, l’enyorat Ernest Udina. La gent d’aquell congrés érem alhora d’Ausiàs March, de Ramon Llull, de Lluís Companys, de Maria del Mar Bonet, de Raimon, d’Antoni Morell i de Lluís Llach. I és per això que la Catalunya independent del futur, limitada per governs ineptes, haurà d’establir relacions prioritàries amb la resta dels Països Catalans.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.