Opinió

LA GALERIA

La revolta de l’ADAG

L’ADAG va tenir un gran protagonisme en els apassionants anys de la Transició, quan tot estava per fer i tot era possible

El Museu d’Art de Girona presenta dues exposicions de visita obligada: els 40 anys de l’Assemblea Democràtica d’Artistes de Girona (ADAG), una entitat de curta vida (1976-1978) que va tenir un gran protagonisme en els apassionants anys de la Transició, quan tot estava per fer i tot era possible, i la de Prudenci Bertrana, pintor, un dels actes de l’Any Bertrana. L’historiador Narcís Sellas (codirector de la mostra amb Lluïsa Faxedas) ha fet una recerca a fons d’aquell període extraordinari d’un grup que va aplegar una quarantena d’artistes i creadors entre els quals hi havia els dos grans marquesos republicans ja absents: Enric Marquès i Bep Marquès, recordats en una imatge simbòlica a la Rambla. L’ADAG va organitzar un grapat d’exposicions que tocaven tots els àmbits polític, cultural i social, amb la dosi necessària de recuperació de memòria històrica: L’homenatge a Carles Rahola; l’exigència política dels temps que es vivien amb Amnistia total o Volem l’Estatut; la reivindicació ecològica amb Salvem la Devesa; la vindicació lúdica dels nous temps amb Festa. Carnestoltes 1977; la visió internacional d’alliberament dels pobles amb El Aaiun 1939-1973, i la primera Drets humans, ara!, que va servir de presentació del col·lectiu. Dins l’ADAG hi va haver moltes veus, però és de justícia que es recuperi un vídeo d’una entrevista del 1985 a l’Enric Marquès, l’ànima irreductible d’aquell extraordinari col·lectiu que va tenir la valentia de vetar una obra de Salvador Dalí a l’exposició d’homenatge a Rahola. Aquest quadre es pot veure a l’exposició, recolzat a la paret, al costat de la quarantena d’obres que es van elaborar amb Rahola de fons. Quan Sellas preparava l’exposició va intentar tornar a consultar l’arxiu de l’Enric Marquès a la casa del carrer Santa Anna de Llagostera. Aleshores, la vídua, Anny Henry Marquès, era viva però no estava en condicions de rebre’l. De la mateixa manera que es va aconseguir salvaguardar l’obra, és inexcusable rescatar els papers de l’Enric.

Prudenci Bertrana és conegut per la seva faceta d’escriptor (excel·lent edició de l’obra completa a càrrec d’Edicions de la Ela Geminada), però no ho era com a dibuixant, il·lustrador i pintor. Al md’A hi ha prou obres que justifiquen l’exposició, una mostra indispensable en l’Any Bertrana que alhora reivindica la filla, Aurora Bertrana, una escriptora més que notable.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia