Els comuns i el referèndum

Després d’alguns dies de donar-hi vol­tes, final­ment dis­sabte pas­sat els comuns van fixar la seva posició davant la fita de l’1 d’octu­bre. En el docu­ment apro­vat s’afirma que aquest no és “el referèndum que Cata­lu­nya neces­sita i es mereix”; però s’acorda par­ti­ci­par-hi com un acte de “mobi­lit­zació pel dret a deci­dir”, si bé sense caràcter vin­cu­lant i sense cri­dar a la par­ti­ci­pació. La posició ha gene­rat tota mena d’inter­pre­ta­ci­ons i reac­ci­ons, des d’aquells que el veuen com una “car­bassa” al referèndum fins als que valo­ren el seu com­promís amb la mobi­lit­zació i es mos­tren con­vençuts que la impli­cació s’afer­marà a mesura que ens acos­tem a l’1 d’octu­bre. En altres parau­les, quan es com­provi què està dis­po­sat a fer el govern del PP per tal d’impe­dir l’exer­cici de la democràcia.

D’entrada, no dei­xen de sob­tar els dub­tes i les inde­ci­si­ons d’un movi­ment d’esquer­res, supo­sa­da­ment alter­na­tiu, per par­ti­ci­par en un referèndum; per impli­car-se deci­di­da­ment, sense mati­sos, en l’acte més tren­ca­dor que es pot orga­nit­zar en aquests moments a Europa; sobre­tot tenint en compte les difi­cul­tats d’orga­nit­zar-lo davant aquells que ame­na­cen “per terra, mar i aire”. Sobta quan, a més a més, el referèndum no és la dèria d’uns quants diri­gents, sinó una victòria de la gent, el resul­tat d’alguns anys de mobi­lit­za­ci­ons mas­si­ves, sense pre­ce­dents. Davant aquest esce­nari, es fa difícil ima­gi­nar que un movi­ment que pro­po­sava la deso­bediència davant el sos­tre de dèficit impo­sat per Brus­sel·les o davant els des­no­na­ments decre­tats pels jut­ges, no defensi amb la mateixa con­tundència un prin­cipi tan ele­men­tal com el dret a deci­dir o l’acabi supe­di­tant a una auto­rit­zació esta­tal que tots sabem que no es pro­duirà mai. Es pot enten­dre la com­ple­xi­tat per ges­ti­o­nar l’hete­ro­geneïtat interna, la difi­cul­tat de superar la diagnosi de la vella tropa d’ICV; però resul­ta­ria incom­pren­si­ble que la nova esquerra se situés al cos­tat de la vella dreta davant una opor­tu­ni­tat històrica per can­viar-ho tot.