Volem comerç de proximitat?

Els para­dis­tes del mer­cat muni­ci­pal de Vic i l’Ajun­ta­ment fa temps que miren de tro­bar una sor­tida digna a aquest equi­pa­ment. L’edi­fici s’ha fet vell, no reu­neix totes les garan­ties sanitàries actu­als i mol­tes para­des tenen la per­si­ana abai­xada. Els que hi que­den rumien què han de fer segons la seva situ­ació per­so­nal, perquè cada comerç és un món, però si en alguna cosa tot­hom coin­ci­deix és en la neces­si­tat de tro­bar un des­llo­ri­ga­dor que per­meti més o menys satis­fer totes les parts. El cas de Vic segu­ra­ment no és l’únic, però és prou sig­ni­fi­ca­tiu perquè entre tots refle­xi­o­nem sobre quin model de comerç volem. Si de veri­tat cre­iem en la venda de pro­xi­mi­tat i en el valor de la petita botiga, no podem dei­xar morir els mer­cats muni­ci­pals.