Fer por

Deia divendres passat la consellera Meritxell Borràs en una conversa amb aquest diari que la querella que li havia presentat la fiscalia per haver intentat comprar urnes (unes urnes que de fet no es deia enlloc per a què s’havien de fer servir) “des d’un punt de vista legal, no s’aguanta per enlloc”. I llavors, li preguntàvem, per què carai la presenta, doncs, fiscalia la querella? I la resposta era ben clara: “La querella és per fer por, per fer-nos por.” Doncs res. Ja ho han vist. Quatre dies més tard, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, el TSJC, va confirmar ahir que sí, que la querella tira endavant (tot i el fracàs de la convocatòria per comprar urnes, que es va declarar deserta) i Meritxell Borràs haurà de passar pel jutjat un dia d’aquests a declarar. El seu delicte? Haver intentat comprar unes urnes. Ella i l’exsecretari general del departament, Francesc Esteve, seran jutjats per un delicte de desobediència al Tribunal Constitucional. “Suma y sigue”, que diuen a Madrid. El Tribunal de Cuentas es vol acarnissar amb Mas, Ortega, Rigau i Homs, i Forcadell i tota la mesa del Parlament han hagut de passar també pels jutjats. Costa de no donar la raó a Borràs quan deia que tot plegat és “per fer por, per fer-nos por”. Costa de no donar-li la raó quan un veu que ara ja tenim no només tots els alcaldes advertits, tots els secretaris d’ajuntaments, tots els consellers, tots els funcionaris en general, i que ahir mateix la Soraya Sáenz de Santamaría (la que havia de venir a Catalunya tot sovint per resoldre el problema) amenaçava fins i tot l’alcaldessa Colau “amb conseqüències legals” tot plegat per haver dit que “posarà totes les facilitats” perquè se celebri l’1-O. I jo em pregunto, vist el cas que els fan tots plegats, què pensen fer? Pensen encausar mig país? A tots els alcaldes que facilitin l’1-O? A tots els consellers del govern? A totes les entitats sobiranistes? A tots aquells funcionaris que s’hi impliquin? Aquesta és la seva estratègia? La situació, creguin-me, fa respecte. Fa respecte tenir davant per davant el govern d’un estat incapaç de resoldre el que ell mateix ha considerat el seu principal problema. Però si la seva estratègia és la por, creguin-me, a mesura que la socialitzem, corren el risc que al final no facin por sinó riure.