Llull lluny

En el món culte de Por­tu­gal hi ha una cata­la­ni­tat que els atreu. Si més no, els interessa un per­so­natge clau en la pro­jecció mun­dial de la nos­tra cul­tura: Ramon Llull, el savi mallorquí que va viure de 1232 a 1315. L’atenció selecta a Por­tu­gal res­pecte a Llull l’observàrem a Lis­boa els mem­bres de l’Ins­ti­tut d’Estu­dis Cata­lans que, encapçalats per Joan­domènec Ros, viatjàrem allí el 22 de juny per sig­nar un con­veni entre la nos­tra acadèmia i l’Aca­de­mia das Ciências por­tu­guesa. La Dele­gació del Govern de la Gene­ra­li­tat va con­tri­buir a aquesta ini­ci­a­tiva inter­na­ci­o­nal. Els nos­tres amfi­tri­ons por­tu­gue­sos, pot­ser cohi­bits per l’acció efi­ci­ent dels ser­veis exte­ri­ors espa­nyols, embol­ca­lla­ren la tro­bada amb la túnica invi­o­la­ble de la savi­esa inac­ces­si­ble als buròcra­tes: ampli­a­ren la sessió de sig­na­tura del con­veni amb un home­natge a Ramon Llull. Hi ha un bust d’ell, des del segle XVIII, en el Saló Noble de l’Acadèmia de Lis­boa. El vice­pre­si­dent de l’IEC, Jaume de Puig, en va glo­sar l’obra. Aquell dia Llull sem­blava pro­per a certa sen­si­bi­li­tat por­tu­guesa, com ho fou en altres moments d’història recent: quan el lis­bo­eta Manuel de Sea­bra, mort fa poc, escri­via en català, o quan Fèlix Cucu­rull era l’autor català que més publi­cava en por­tuguès. Gaziel, el 1960, ens apro­pava el Por­tu­gal enfora. En la tro­bada de fa quinze dies, però, alguns col·legues por­tu­gue­sos menys­pre­a­ven les rei­vin­di­ca­ci­ons cata­la­nes. És gent que està molt lluny del Llull lúcid, obert al reco­nei­xe­ment de totes les cul­tu­res.