Comparació odiosa

Aquest diu­menge, més de set mili­ons de veneçolans van des­a­fiar el govern de Nicolás Maduro i van votar en con­tra de la reforma cons­ti­tu­ci­o­nal que pre­para el règim. Des­a­fi­a­ment, perquè aquesta con­sulta no tenia el reco­nei­xe­ment de les auto­ri­tats ni, per des­comp­tat, de l’orga­nisme que fa les fun­ci­ons de junta elec­to­ral a Veneçuela. Sen­zi­lla­ment, els par­tits de l’opo­sició van tirar pel dret per saber si els seus con­ciu­ta­dans esta­ven d’acord o no amb una pro­posta de Nicolás Maduro.

Els veneçolans, per ceret, van votar en unes urnes de cartró on apa­rei­xia la frase “El poble deci­deix”, sense que els que aquí sem­pre se’n riuen de les nos­tres no bades­sin boca.

Aquí volia anar. El que més em va cri­dar l’atenció és que aquest acte de deso­bediència a les lleis cons­ti­tu­ci­o­nals de Veneçuela va ser salu­dat per deter­mi­nada premsa i alguns ter­tu­li­ans de Madrid com una acció valenta en favor de la lli­ber­tat. I per què em va cri­dar l’atenció? Doncs perquè aquesta és la mateixa premsa i els matei­xos ter­tu­li­ans que neguen als cata­lans el dret a expres­sar la seva opinió sobre com ha de ser, en el futur, la relació del nos­tre país amb Espa­nya.

És a dir: el que és bo per als veneçolans no ho és per als cata­lans. El que en un país és un exer­cici de lli­ber­tat, en un altre és un autèntic cop d’estat. Davant aquesta con­tra­dicció, els defen­sors del referèndum veneçolà –i detrac­tors del català, per des­comp­tat– sem­pre tro­ben res­posta. Ens diuen ara que la Cons­ti­tució veneçolana per­met aquesta classe de con­sul­tes.

Vaja, no espe­rava sen­tir-ne una altra. Perquè resulta que la Cons­ti­tució espa­nyola també ho per­met. I si no, que ho pre­gun­tin a tots els juris­tes que han hagut de patir represàlies ful­mi­nants del poder espa­nyol per haver afir­mat que una lec­tura gene­rosa de la Cons­ti­tució sí que admet el referèndum. O que hi ha alter­na­ti­ves legals.

Doncs no. Hi ha un cor­rent d’opinió que no en vol ni sen­tir a par­lar. És el mateix cor­rent d’opinió que entén qual­se­vol relació política com un joc de ven­ce­dors i de vençuts.