Posició d’indefensió

L’FMI va eme­tre ahir el seu informe anual sobre l’eco­no­mia espa­nyola, en exclu­siva. La ins­ti­tució no s’ha estat d’eme­tre un seguit de reco­ma­na­ci­ons –la majo­ria ja les havia anun­ciat en ante­ri­ors infor­mes– que de ben segur no han agra­dat a tot­hom, i a dis­creció. Ha acon­se­llat que s’apugi l’IVA, que s’incre­men­tin els impos­tos medi­am­bi­en­tals, que es res­pecti l’actual índex de reva­lo­ració de les pen­si­ons –del 0,25% anual–, que es fomenti l’allar­ga­ment de la vida labo­ral o que s’incen­ti­vin els plans de pen­si­ons pri­vats. Però la seva prin­ci­pal pre­o­cu­pació pot­ser és ara per ara l’ele­vat nivell de deute públic, que voreja el 100% del PIB i pot dei­xar l’Estat espa­nyol en una posició de total inde­fensió envers pos­si­bles tur­bulències finan­ce­res.