Una gran oportunitat per al debat
Al Moment Zero celebrat el mes de juny passat, el president de l’ANC, Jordi Cuixart, va manifestar que l’èxit del referèndum del pròxim 1-O depenia, en gran part, que cadascú fes el paper que li pertocava. És a dir, el govern havia d’exercir les funcions pròpies d’un govern, i les entitats civils, les pròpies de la societat civil. Aquesta opinió es manifesta ara en fets. Ahir mateix, l’ANC va engegar una ambiciosa marató per explicar el referèndum i les seves implicacions a tots els racons de Catalunya. Cal remarcar que aquesta no és una campanya promoguda pel govern del nostre país, sinó que és la ciutadania organitzada la que pren les regnes i la que, a més, apel·la als diputats perquè ofereixin informació detallada i de primera mà.
L’èxit de les últimes Diades i de tots els actes de les organitzacions favorables al dret a decidir s’explica perquè és una acció des de baix cap a dalt. I transversal. Aquest és un marc que no s’ha entès mai a Madrid, més acostumat al model d’un grup polític que modela la societat al seu gust amb diverses organitzacions subvencionades. I per això, en aplicar els seus propis paràmetres al cas català, fracassen un cop i un altre.
Segurament, aquesta marató d’exposició de raons serà entomada pels adversaris del procés amb les denigracions de sempre: intimidació, circ, etcètera. S’equivocaran. I això demostrarà, a més, la fragilitat del seu vernís democràtic. Seria molt més saludable que, en comptes d’amenaçar, fer por i riure-se’n, com fan sempre, es dediquessin a anar pel territori explicant quins són els arguments reals –no amb entelèquies ni pel·lícules de por– pels quals als catalans ens convindria continuar dins d’Espanya.
