“Junts”

Al rei Felipe VI li agrada fer servir l’expressió “junts” per definir dolçament l’statu quo de catalans i espanyols, que tampoc és tan difícil de resumir: Catalunya és Espanya, és d’Espanya, treballa per a Espanya i només pot fer el que Espanya aprovi. Els eufemismes i el guant de seda van amb el càrrec, igual que hi va el puny de ferro. També el seu pare deia que “nunca fue el castellano lengua de imposición sino de encuentro... A nadie se le obligó nunca a hablar en castellano”, quan la realitat és que no es poden comptar els morts, ferits, empresonats i humiliats per parlar català i, encara menys, els obligats a parlar castellà... encara avui. En tot cas, és tendència del centrisme de Madrid adorar les forces centrípetes i negar les centrífugues. Per això, Mariano Rajoy no es cansa de dir que el signe dels temps és sumar, unir i que voler separar-se és anar enrere. Naturalment, calla que més de la meitat dels estats d’Europa (26 de 50) s’han creat en l’últim segle. A Catalunya, doncs, no hi passa res d’estrany, en la història de la humanitat. Hi ha els que volen conquerir, dominar, explotar, colonitzar, sotmetre, annexionar, assimilar; i hi ha els que volen rebel·lar-se, ser lliures, emancipar-se, decidir en comptes d’obeir, ser ells i no uns altres. Tal com entre Castella/Espanya i Catalunya. I això ha passat pel compromís de Casp, el matrimoni dels Reis Catòlics o el Comte duc d’Olivares, per la guerra dels Segadors, la Catalunya austriacista contra l’Espanya borbònica, la repressió castellana de Nova Planta, els bombardejos sobre Barcelona als segles XVIII, XIX i XX, la República de Macià, el catalanicidi franquista i ara el moviment sobiranista i la repressió constitucional. Per a Catalunya, la unitat amb Espanya no és un avantatge ni, per descomptat, una obligació. Per cooperar, col·laborar, confraternitzar o ser solidari ja hi ha tota una sopa de lletres (UE, EFTA, OCDE, ONU, OTAN, Unesco, Acnur...), un ampli ventall de tractats i cimeres i la globalització en ella mateixa. Es pot perfectament estar “junts” i fer coses “junts”, sense estar sotmesos i encadenats.