Lletra petita
Tal dia farà 125 anys
El Barça celebra avui els 125 anys de vida i ben fet que fa. El present del club no és per tirar coets, però el que importa no és el dia D, sinó el fet i el trajecte. I els últims 25 anys de barcelonisme han estat profitosos pels èxits, el creixement, l’experiència acumulada i alguns errors clamorosos dels quals poder aprendre per evitar-se disgustos i ser encara millor. El Barça és més Barça ara que fa 25 anys, perquè en aquest període ha format el millor equip de la seva història; ha format a casa el millor jugador de tots els temps (Messi); ha conquerit el podi sencer de la Pilota d’Or (Messi, Xavi, Iniesta); ha seduït el món amb el seu futbol; ha disparat el palmarès de la Champions d’una a cinc masculines i tres femenines; ha sabut desenvolupar l’herència del cruyffisme; ha comprovat que la Masia és el millor punt de partida per triomfar; s’ha convertit en un club global, de primera magnitud, mantenint les seves arrels i el seu model; lidera l’aposta pel futbol femení per trencar el seu sostre de vidre particular... i més coses que no cabrien en aquest article.
La creu de la moneda també té moltes branques, però n’hi ha dues de principals. La primera és la fractura interna que es va traduir en una acció de responsabilitat injusta i venjativa i en la incapacitat per retenir Guardiola. La segona, la pèssima gestió de l’èxit, apostant pel blindatge de les plantilles més que per la seva competitivitat; preferint el populisme abans que el rendiment; entregant-se a la dolce vita del talonari en comptes de prioritzar el planter i el model que explica l’èxit. Massa diners llençats i massa anys regalats als rivals. Tant el bienni de l’autocomplaença (2006-2008) com l’era post Guardiola, molt especialment el mandat de Bartomeu (2015-2020), que va posar el club en fallida i va acabar amb Messi havent de marxar. Avui, el barcelonisme bufarà les espelmes amb la il·lusió posada en un equip adolescent de nou forjat a la Masia, en un rellançament econòmic encara a les beceroles i en el nou Camp Nou, que hauria de permetre tornar a competir en tot amb tots. Estaria bé no perdre de vista el trajecte, aplicar-se amb el full de ruta i sobretot no tornar a caure en els mateixos errors.