Túnel malgirbat

El setmanari de la Catalunya del Nord en llengua francesa La Semaine du Roussillon fa referència al fet que la SNCF (la potent i cartesiana companyia ferroviària estatal de l’Estat francès) es planteja estudiar suprimir alguns trens d’alta velocitat (TAV) entre París-Perpinyà-Barcelona. Una de les causes més importants d’aquesta possible decisió és el cost, massa elevat, dels peatges, del “meravellosament especulatiu”, túnel del Pertús. Un túnel autènticament malgirbat sota les Alberes, que, a més a més de constituir una aberració econòmica en majúscules, va significar una fractura molt greu en el paisatge gironí i empordanès. Cal tenir present que la SNCF fa temps que manifesta que un 70% de les línies TAV són deficitàries. Ara imaginen-nos quin deu ser el dèficit real de tota la corrua d’AVE que s’han construït al conjunt de l’Estat espanyol.

No hi ha dubte que la construcció del túnel ferroviari del Pertús i –sobretot– les seves condicions lleonines (de privilegis medievals per part dels seus constructors) ha significat una de les atzagaiades polítiques i econòmics dels darrers temps, i continua essent un símbol d’obra pública (antieconòmica) vinculada a la corrupció pura i dura. Mai s’havia d’haver permès a una empresa privada, TP Ferro, unes condicions avantatjoses de privilegis feudals i, el pitjor de tot, que si la cosa sortia malament l’Estat es feia càrrec de tot, tal com va passar l’any 2016. El túnel del Pertús mai s’havia d’haver construït d’aquesta manera tan malgirbada per a la majoria de la població. A més, abans de tot s’hauria d’haver previst la millora i la modernització de les línies R-11 i RG1 del tren convencional entre Barcelona-Girona-Figueres-Portbou-Cervera, amb la construcció sota terra de l’estació del centre de Figueres i la inclusió de l’ample de via internacional fins a Cervera de la Marenda, i no haver construït mai el “nyap monumental” que també ha representat el tercer rail entre Girona i Vilamalla, i l’estació excèntrica (construïda per raons extraferroviàries) de l’AVE de Vilafant. D’altra banda, sense la construcció pendent, per part de l’Estat francès, del tram de línia (LGV) entre Perpinyà i Montpeller, el túnel del Pertús resta erm, és un malbaratament brutal de diners; amb la qual cosa caldria haver exigit responsabilitats polítiques, civils i penals, als qui van construir aquesta obra faraònica (que encara no podem pagar) i, sobretot, als qui van permetre una estupidesa tan gran i tan mal planificada que va en contra de tota mobilitat sostenible i del més mínim sentit comú.