Noms de carrers

L’àvia Angeleta era de la Bisbal, de la família Rasós. El marit arreglava carros, però va quedar vídua als trenta-cinc anys amb dues filles menors d’edat. Als anys trenta del segle passat no hi havia subsidis per a una vídua. Portaria dol sempre més, però per subsistir –només subsistir– va venir a Girona a treballar a la fàbrica Grober, una entre mil dones obreres, totes de la seva condició. Les filles es quedarien a la Bisbal amb unes parentes, fins que es pogueren valer per fer de modistes, i també varen venir a Girona, a viure totes tres en un darrer pis del carrer Fontanilles que no tenia aigua potable, però a la plaça del Gra hi havia una font. Alguna gent benestant de la ciutat a les treballadores de la Grober les anomenaven despectivament les xinxes. Un propietari va cedir els baixos d’una casa perquè es fes un pont sobre l’Onyar –el passatge Gómez– i facilitar el camí dels qui vivien al barri vell cap a la feina a la fàbrica.

La proposta anunciada de canviar el nom del carrer Cristòfol Grober pel de Treballadores del Fil Gironines inclou l’àvia Angeleta –d’entre mil dones– tot i que no era de Girona i que a la Grober hi havia també seccions de passamaneria, botoneria... Sorprèn que no s’hi incloguin els treballadors masculins, que eren molts, i amb condicions de treball potser més dures. I també que es vulgui treure el nom Grober, ben arrelat al costumari gironí, d’una empresa que va donar feina durant un centenar d’anys a molta gent, que facilitava una llar d’infants per a les mares, que patrocinava el Foment de Cultura (l’Ateneu) per a l’ensenyament del jovent, que mantenia el cinema Modern, on es feien cicles de concerts, actuacions teatrals, diades de cant coral i, evidentment, cinema, que concedia beques, ajuts d’estudi... Prescindir del nom Grober seria esborrar una part de la història social de la ciutat.

Ara l’Ajuntament ha obert la capsa dels trons per canviar noms de carrers. És qüestió de distreure la gent amb qüestions que no importen gaire a ningú, llevat de les formacions polítiques que volen aprofitar-ho per penjar denominacions afins a les seves idees. I no hauria de ser així. Les llistes que s’han presentat són de noms respectables, però cal ser sensats per ponderar-los. Per començar hi ha una norma –no sempre seguida– d’esperar cinc anys després de la mort d’una persona perquè figuri al nomenclàtor de carrers, i estimar prou bé la rellevància que va tenir per a la ciutat. Un exemple: proposen el nom de Mercè Huerta, però no el del seu espòs Narcís-Jordi Aragó. Un oblit? O una discriminació per raó de sexe, de tendència política o religiosa? Algú a l’Ajuntament tindrà prou seny per moderar-ho?