Full de ruta
Franco et guia a Meirás
Emilia Pardo Bazán es va casar a la residència familiar del Pazo de Meirás el 1868 i tot anava bé per a la benpensant Espanya de l’època, però va marxar a Madrid i va gosar presentar la seva candidatura a la Real Academia de la Lengua. “El seu cul no hi cabria, en un seient de la RAE”, li va etzibar Juan Valera. “No m’ha interessat mai ni com a dona ni com a escriptora. Com a dona, és d’una obesitat desagradable, en la seva conversa és una mica ansiosa i trepadora”, la discriminava Pío Baroja.
Al Pazo de Meirás, a la vila de Sada (la Corunya), s’hi conserva encara la biblioteca personal de Pardo Bazán, però si a l’Espanya contemporània el lloc és notícia és perquè a partir d’ara té un nou guia: Francisco Franco. “La Fundación Nacional Francisco Franco ha rebut com un honor la decisió [de la família del dictador] que gestionem les visites al Pazo de Meirás. És una excel·lent oportunitat per mostrar al gran públic la grandesa de la figura de Francisco Franco, per potenciar el turisme a Galícia, i per difondre el patrimoni gallec al món”, anunciava dilluns la fundació que glorifica el dictador gràcies als 150.000 euros de finançament públic que li atorga el pressupost general de l’Estat. La Comisión pola Recuperación da Memoria Histórica de la Corunya denuncia que un bé d’interès cultural com el Pazo de Meirás ha de ser obert al públic amb visites que no enalteixin la dictadura, però només té el suport d’En Marea, el PSdG i el BNG, així que la Fundació Franco guiarà el visitant entre bustos del dictador i llibres de Pardo Bazán. Com que Mariano Rajoy és gallec, el primer impuls pot conduir a pensar que tant ell com el president de la Xunta, Alberto Núñez Feijóo, han opinat al respecte. Rajoy no en va dir res dimecres en la seva caminada amb roda de premsa de cada estiu a Ribadumia. “Intenta assemblar-se a l’Espanya pètria i aïllada que va quedar enrere”, ha dit Feijóo. Però es referia a “una part de la política catalana”, no al fòssil franquista ressuscitat a la seva Galícia.