La feina invisible del Consell de Ciutat
L’òrgan municipal en què els representants de l’Ajuntament i la ciutadania poden debatre els afers principals de la ciutat de Barcelona compleix 20 anys
Ha participat en dictàmens sobre desigualtat i vulnerabilitat, habitatge i polítiques socials o el manifest per la millora de l’accessibilitat a l’administració
El Consell de Ciutat de Barcelona ha complert 20 anys. És el màxim òrgan consultiu i de participació de l’Ajuntament de Barcelona, en què els representants de l’Ajuntament i la ciutadania poden debatre els principals afers de la ciutat. Està constituït per representants d’entitats i institucions de diferents sectors i àmbits territorials, per representants polítics, per persones expertes en diversos temes i per representants veïnals.
El consell va ser creat el 16 de març del 2004, quan ja feia anys que funcionaven diversos consells de participació, de caràcter sectorial o territorial: el Consell de Benestar Social, el Consell de les Dones, el Consell Assessor de la Gent Gran, el Consell d’Immigració, el Pacte per la Mobilitat, el Consell per la Convivència, la Defensa i la Protecció dels Animals, l’Acord cívic per una Barcelona Sostenible, entre altres, i un Consell Ciutadà a cada un dels districtes.
El primer objectiu del Consell de Ciutat va ser reunir els representants de tots aquests consells per crear un “consell de consells” que fos l’espai de trobada de representants de diversos àmbits: sindicats, associacions empresarials, entitats veïnals i institucions representatives de la ciutat, a més de ciutadania a títol individual.
Així doncs, durant 20 anys el Consell de Ciutat s’ha convertit en un espai de representació cívica pensat per enfortir les tasques del govern. Tot i això, encara té reptes per assolir, tal com ha reconegut aquesta setmana l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni: “Reptes importants: aconseguir una major diversitat de persones d’orígens diferents en la composició dels membres del Consell, així com la representativitat territorial de tots els districtes de la ciutat, i millorar el circuit i el temps de retorn del govern de la ciutat als vostres dictàmens”, va assenyalar en l’acte de celebració dels 20 anys del consell.
Participació al ple cada any
L’òrgan s’estructura en tres nivells organitzatius: el ple, que proposa inicialment els temes; la comissió permanent, que aprova l’obertura de grups de treball i fa el seguiment dels seus avenços, i els grups de treball, dedicats a escoltar i preguntar a persones expertes, a debatre els temes i a configurar les recomanacions en forma de dictamen. Aquests dictàmens –en forma de proposta– tornen a la comissió permanent per ser revisats i validats, i aquesta comissió estableix l’ordre del dia del ple. És el ple qui finalment aprova les propostes de dictàmens amb les recomanacions i altres pronunciaments que es puguin produir al llarg de tot aquest cicle.
Als inicis, l’òrgan va fer les seves primeres contribucions prenent part en la consulta ciutadana per a la transformació de l’avinguda de la Diagonal o en el pla director municipal de participació ciutadana. La seva consolidació va arribar a través de l’ampliació de funcions, com ara el pronunciament sobre els pressupostos municipals i el pla d’acció municipal (PAM), la votació de representants a la Comissió d’Empara i a la Comissió Assessora de Pressupostos Participatius, així com l’elevació de propostes d’acord al ple municipal, entre les quals es troben les candidatures a Medalles d’Honor de la Ciutat.
De fet, la prova més significativa del paper central del Consell de Ciutat en la política municipal és la seva participació un cop a l’any al ple municipal, moment en què els membres presenten la memòria d’activitat de l’any anterior i reivindiquen les aportacions més rellevants del consell durant aquest període. En aquest sentit, el dictamen sobre desigualtats i vulnerabilitats, el d’habitatge destinat a polítiques socials o el manifest per la millora de l’accessibilitat a l’administració, han estat reivindicats tant per grups municipals com per membres del consell.
Respecte a la feina feta pel consell, Jordi Hereu, alcalde de Barcelona entre el 2006 i el 2011, ha apuntat: “La dedicació i el compromís han estat clau per impulsar projectes que han millorat la qualitat de vida de tots nosaltres.” En la mateixa línia s’ha expressat Xavier Trias, alcalde de Barcelona del 2011 al 2015: “El treball de cooperació dut a terme amb el Consell de Ciutat va ajudar a obrir diferents portes per solucionar els problemes de la crisi, generar activitat i escoltar les demandes de la nostra ciutadania.” I en un to semblant, Ada Colau, alcaldessa de Barcelona entre el 2015 i el 2023, ha destacat les recomanacions de dos dictàmens, concretament un sobre emergència alimentària que contenia “molt bones anàlisis i idees”, i un altre sobre habitatge destinat a polítiques públiques que va “blindar la política de cooperatives”.