Els residus nuclears, una realitat

L'ober­tura del procés de selecció d'una seu per al magat­zem de resi­dus d'alta radi­o­ac­ti­vi­tat torna a enfron­tar els argu­ments a favor i en con­tra de l'ener­gia nuclear. El pro­blema pot­ser és que aquest debat no s'hagi tan­cat abans, fins i tot abans de revi­sar el permís de Garoña. L'Estat con­ti­nua bus­cant solu­ci­ons a curt ter­mini en un àmbit que reque­reix mirar més enllà. Els resi­dus hi són, perquè més de 3.000 tones s'acu­mu­la­ven als dipòsits de les cen­trals a finals del 2005, i s'hi ha de donar una solució, que pel que sem­bla és un únic magat­zem. I el magat­zem s'ha d'ins­tal·lar en algun lloc, com les pre­sons. Ara bé, sense un guió esta­blert sobre el futur de les cen­trals, no sabem ni quina quan­ti­tat de resi­dus s'hi haurà de guar­dar final­ment, al marge dels dub­tes sobre les tec­no­lo­gies per al trac­ta­ment final. Prou com­plex perquè amb la majo­ria sim­ple d'un ple muni­ci­pal, sense tenir en compte els muni­ci­pis del cos­tat, n'hi hagi prou per aspi­rar a ser la seu del magat­zem. A l'Estat no li hau­ria de fer por el rebuig que genera la ins­tal·lació si expliqués bé les coses, en comp­tes d'impul­sar el procés en ple­nes vacan­ces de Nadal, però per tenir argu­ments seduc­tors cal tenir-ho tot molt clar, i no sem­bla que sigui el cas.