Can Canyamars

A poc a poc i amb bona lle­tra. Aquest és l’espe­rit amb el qual l’Ajun­ta­ment de Dos­rius afronta un dels pro­jec­tes més impor­tants dels últims anys. Com en altres muni­ci­pis cata­lans, la falta de regu­lació i de con­trol del boom urbanístic que hi va haver a les aca­ba­lles del fran­quisme va fer que encara hi hagi urba­nit­za­ci­ons ina­ca­ba­des i amb falta de ser­veis. Un d’aquests exem­ples és el de Can Canya­mars, que ara afronta un costós pro­jecte que ha de ser­vir per posar fi als dèficits que els veïns patei­xen des de fa dècades. Un camí llarg que ara enceta una nova etapa que l’Ajun­ta­ment no amaga que també durarà uns quants anys. Com que de pro­me­ses n’han escol­tat mol­tes, els veïns des­con­fien però espe­ren que aquest cop sigui de veri­tat.