Somnis

Una de les aven­tu­res més apas­si­o­nants és endin­sar-se en el món dels som­nis, un ele­ment cab­dal en la dimensió humana, tal com han reflec­tit els grans escrip­tors, filòsofs i científics al llarg de la història. Tots, abso­lu­ta­ment tots, somiem de nit i també de dia, i és aquest pro­ba­ble­ment, el somni diürn, un dels motors més forts que tenim, perquè ens ajuda a pren­dre deci­si­ons, perquè ens fa cami­nar per atra­par els desit­jos, perquè bus­cant allò que a vega­des es qua­li­fica d’utòpic, ens fa tirar enda­vant indi­vi­dual i col·lec­ti­va­ment.

Els som­nis són un dels grans temes de la nos­tra vida i també ha estat i con­ti­nua sent fona­men­tal en el procés cre­a­tiu dels artis­tes. Com inter­pre­ten els som­nis els cre­a­dors? En quin grau són relle­vants per a la seva obra, quan­tes mane­res dis­tin­tes hi ha de por­tar el somni o els som­nis a les arts? Hi ha dues obres literàries fona­men­tals que recu­llen la seva tra­dició i pre­va­lença: Tra­jec­toire du rêve (1938), d’André Bre­ton, com a ori­gen de la incursió de l’oníric i fantàstic en el món de l’art, i Sogni/Dre­ams (1999), de l’Hans Ulrich-Obrist i Fran­cesco Bonami, com a cons­ta­tació de la importància dels som­nis en la con­tem­po­raneïtat, en el qual es recu­llen cent som­nis d’artis­tes de màxima rellevància com la Marina Abra­mo­vic, Roni Horn i Damien Hirst. Amb l’objec­tiu que fruc­ti­fi­quin els som­nis, també en les arts, és vital tot el talent i tot l’entu­si­asme per pro­moure la cul­tura fent expo­si­ci­ons, lli­bres, cançons, obres de tea­tre, pel·lícules que ens sac­se­gin, que ens emo­ci­o­nin, que desit­gem gau­dir i admi­rar. I alhora, és alta­ment relle­vant con­ti­nuar inter­pre­tant peces històriques que ens cap­ti­ven, tro­bar-hi noves lec­tu­res, sor­pren­dre’ns i pre­gun­tar-nos com ens inter­pel·len avui. Així, cons­ta­tant-ne la importància, també se n’evi­den­cia la vigència, l’actu­a­li­tat. En les arts i en totes les face­tes el somni és un far d’ener­gia i d’espe­rança, tot i que també pot ser-ho de frus­tració si no es reu­nei­xen els ele­ments neces­sa­ris per atènyer-los. Però si som capaços de somiar i llui­tar pel que somiem, aglu­ti­nar allò que cal per impul­sar-nos, la força sol ser expo­nen­cial, majúscula. Exacte, la fe mou mun­ta­nyes.

Indis­cu­ti­ble­ment, somiem i somi­a­rem, perquè els nos­tres som­nis són infi­nits, perquè volem que la ima­gi­nació i la cre­a­ti­vi­tat ens atrapi. És impres­cin­di­ble que somiem nous som­nis, com­par­tir-los i desen­vo­lu­par pro­jec­tes que ens facin bate­gar i ens omplin l’ànima. I sí, el més gran dels nos­tres som­nis és fer-los pos­si­bles, cele­brar el camí i allò que hem après i, tot seguit, somiar-ne de nous incan­sa­ble­ment, perquè sem­pre cal anar més lluny. No falla, on arriba la nos­tra ima­gi­nació, algun dia hi podem arri­bar nosal­tres.