Sense alcohol

Llegeixo amb atenció l’entrevista a la sommelier Meritxell Falgueres, publicada dissabte en aquest diari. Es titula “En la nostra societat està mal vist no beure alcohol.” I em fa pensar en les desenes o centenars de vegades en què m’he hagut de justificar al llarg de la meva vida pel fet de no ingerir alcohol. Ni en prenc ara que passo dels quaranta, ni en prenia quan tenia l’edat en què et sents atret per tot allò prohibit. Ser abstèmia en una societat altament alcoholitzada no sempre resulta senzill. “Ni una copa?” No. “Ni un glopet?” No. “Però de debò que no tens vicis?” A tu te’ls explicaré. “No brindis sense alcohol, que dona mala sort.” Ja no estaria escrivint aquest article. “Em dius de veritat que aguantes la festa sense beure ni un sol cubata?” De jove tancava les discoteques i ara, per circumstàncies de la vida, soc l’última a marxar dels chiquiparks.

Ara em començo a trobar que, dins la moda de cuidar-se, hi ha gent que està eliminant l’alcohol de la seva dieta. Però igual que és fàcil trobar restaurants amb cartes per a vegetarians, per a vegans, frugívors, flexitarians i no sé quantes coses més perquè és un món en el qual em perdo des del segon zero, resulta tota una odissea descobrir una oferta original de begudes i cocktails sense alcohol. Potser perquè em facin més cas hauré de desterrar el terme abstemi del meu vocabulari i fer una inclusió exprés en el corrent healthy. Es veu que mola molt i que mai més em miraran com si fos una inadaptada.