Sense alcohol

Lle­geixo amb atenció l’entre­vista a la som­me­lier Merit­xell Fal­gue­res, publi­cada dis­sabte en aquest diari. Es titula “En la nos­tra soci­e­tat està mal vist no beure alco­hol.” I em fa pen­sar en les dese­nes o cen­te­nars de vega­des en què m’he hagut de jus­ti­fi­car al llarg de la meva vida pel fet de no inge­rir alco­hol. Ni en prenc ara que passo dels qua­ranta, ni en pre­nia quan tenia l’edat en què et sents atret per tot allò pro­hi­bit. Ser abstèmia en una soci­e­tat alta­ment alco­ho­lit­zada no sem­pre resulta sen­zill. “Ni una copa?” No. “Ni un glo­pet?” No. “Però de debò que no tens vicis?” A tu te’ls expli­caré. “No brin­dis sense alco­hol, que dona mala sort.” Ja no esta­ria escri­vint aquest arti­cle. “Em dius de veri­tat que aguan­tes la festa sense beure ni un sol cubata?” De jove tan­cava les dis­co­te­ques i ara, per cir­cumstàncies de la vida, soc l’última a mar­xar dels chi­qui­parks.

Ara em començo a tro­bar que, dins la moda de cui­dar-se, hi ha gent que està eli­mi­nant l’alco­hol de la seva dieta. Però igual que és fàcil tro­bar res­tau­rants amb car­tes per a vege­ta­ri­ans, per a vegans, frugívors, fle­xi­ta­ri­ans i no sé quan­tes coses més perquè és un món en el qual em perdo des del segon zero, resulta tota una odis­sea des­co­brir una oferta ori­gi­nal de begu­des i cock­tails sense alco­hol. Pot­ser perquè em facin més cas hauré de des­ter­rar el terme abs­temi del meu voca­bu­lari i fer una inclusió exprés en el cor­rent healthy. Es veu que mola molt i que mai més em mira­ran com si fos una ina­dap­tada.