Inutilitat terrorista

Els atemptats gihadistes que finalment han colpejat Catalunya han merescut molts adjectius, ben pertinents tots, als quals se’n pot afegir encara un altre: inútils. Al cap d’un any de la mortal envestida del camió, aquest estiu el passeig de Niça torna a ser un espai d’oci tranquil. Sis mesos després, el pont de Westminster de Londres ha recuperat les anades i vingudes de vianants. I el proper Nadal, no en dubteu, el mercat de Berlín es tornarà a omplir de gent que gaudirà de les parades. El mateix passa amb la Rambla de Barcelona. És necessari que sigui així, perquè tal com han proclamat amb molt d’encert les autoritats locals i nacionals, només la normalitat ens ha de permetre reconquerir els espais públics que la brutalitat insensible ens pretén arrabassar. Refer-nos contra els qui pretenen capgirar els nostres valors i el nostre tarannà, obert, acollidor, democràtic, pacífic, és la manera de derrotar-los. Ho farem convençuts que tampoc aconseguiran l’objectiu de foradar els esforços de cohesió que fa molts anys que s’estan cimentant al nostre país. Esforços per evitar estigmes injustos i per sumar èxits socials col·lectius.

Per això, aquest dies és confortador tornar a veure com intervé en algunes tertúlies la Miriam Hatibi, la lúcida i jove portaveu de la fundació Ibn Battuta. Escoltar-la, amb la seva fermesa, la seva manca de complexos i les seves ganes de construir plegats un futur aquí –que és casa seva– és reforçar la confiança en nosaltres mateixos. El radicalisme s’ha infiltrat al nostre teixit urbà i combatre’l no serà ni ràpid ni senzill, però la nostra victòria definitiva és impedir que això ens faci confondre d’enemic. L’enemic no és el vel, ni la religió, ni la procedència. L’enemic és el fanatisme i també ho són els bombardejos indiscriminats i les guerres oblidades, que alimenten l’odi i fabriquen nous assassins. Sí, els bàrbars han vessat més sang innocent, però a més de condemnable, ha estat inútil.