Robot Bob i robot Alice

“Jo puc jo jo tota la resta”, va dir Bob. “Les pilo­tes tenen zero per mi per mi per mi per mi...”, reba­tia Alice. “Tu jo tota la resta”, va afe­gir Bob. “Les pilo­tes tenen una pilota per mi per mi per mi...”, va insis­tir Alice. I aquí va aca­bar el diàleg, perquè els engi­nyers del labo­ra­tori d’intel·ligència arti­fi­cial de Face­book (FAIR) van tenir por i van des­con­nec­tar Bob i Alice. El motiu? Bob i Alice eren dos robots cre­ats com un pro­grama informàtic que imita el com­por­ta­ment humà i dis­se­nyats per par­lar amb altres robots i amb humans en anglès, però la set­mana pas­sada van començar a par­lar entre ells en un idi­oma propi: un anglès dis­tor­si­o­nat amb un excés de pro­noms i de deter­mi­nants. La des­con­nexió de Bob i Alice pot­ser s’entén als Estats Units, però és difícil de com­pren­dre aquí, on el llen­guatge ina­bas­ta­ble pro­li­fera sense que ningú des­con­necti ningú. “Mai m’he ocu­pat de cap qüestió comp­ta­ble, les meves res­pon­sa­bi­li­tats són polítiques”, va dir davant el jutge el 26 de juliol el mateix Rajoy que el febrer del 2000 apa­rei­xia davant la premsa com a cap de cam­pa­nya del PP deta­llant “1.900 mili­ons, a 50 del límit legal (...) Publi­ci­tat exte­rior: 500 mili­ons de pes­se­tes. Premsa, ràdio i revis­tes: 355 mili­ons de pes­se­tes”. I ni el jutge ni cap engi­nyer han des­con­nec­tat el Rajoy del 2000 o el del 2017. Igual que ningú des­con­necta la popu­lar Andrea Levy quan el 31 de juliol paga la quota men­sual de mili­tant del PP i un dia després diu que La casa de Ber­narda Alba de Lorca “l’ha fet rei­vin­di­ca­tiva i revo­lu­cionària”, i això que qual­se­vol engi­nyer detec­ta­ria un salt idiomàtic com el de Bob i Alice. “Som soci­a­lis­tes, mai hem estat naci­o­na­lis­tes”, va dir Susana Díaz el 30 de juliol abans de dir: “Pedro, no em facis triar entre Anda­lu­sia i el PSOE”, i cap engi­nyer des­con­necta la pre­si­denta anda­lusa. “Intel·ligències arti­fi­ci­als de Face­book creen el seu propi llen­guatge en un esgar­rifós avenç del nos­tre pos­si­ble futur?”, titu­lava la revista For­bes. I el diàleg de Bob i Alice esgar­rifa, sí, però perquè s’assem­bla al pre­sent pos­si­ble.