Simbologia de la tribu

Només has de visitar una botiga de productes vegans o la secció de nutrició vegetariana d’un supermercat, o determinats restaurants, per entendre que aquí hi ha alguna cosa que falla. En els prestatges, en els frigorífics o en les cartes, resulta que hi ha hamburgueses de tofu, salsitxes, sobrassades i fuets de soja, i filets i cansalades vegetals, amb la mateixa forma (i diferent substància, per descomptat) que els que en podríem dir originals. ¿Quina necessitat en tenen, d’imitar l’embolcall, si justament es tracta de productes que blasmen el producte que imiten o que es presenten com a alternatives? ¿Per què els consumidors de productes vegetals “necessiten” fer veure que mengen carn? Ells potser no, però sí que ho fan els productors, que relacionen inevitablement la silueta característica de l’hamburguesa amb una proteïna que no és animal. ¿Per què? Hi ha diverses teories. Perquè havien estat consumidors de carn i ara, tot i ser vegetarians, evoquen el seu passat. Perquè no volen destacar amb formes estrambòtiques i s’adeqüen a la convenció. Perquè... Em costa d’entendre, francament, i també ho veuen així els productors de carn, que fan pressió a les autoritats de comerç de la Unió Europea perquè prohibeixin aquest despropòsit.

Ja ho han aconseguit els fabricants de iogurt i formatges, és a dir, d’aquells productes “d’origen animal” que només es poden dir així si realment provenen de la mamella d’una vaca, d’una ovella o d’una camella. La resta, les llets que no són llets sinó begudes vegetals, les cremes o les mantegues que no ho són sinó que són succedanis, no podran vendre’s amb la trampa ingènua de la forma que imita el fons.

Algun sociòleg hauria d’investigar a fons aquesta tendència tan estesa de referir-se al que no és per vendre més. No crec que hi participi l’esperança de trobar carn de boví en l’hamburguesa de tofu (els menjadors de tofu saben prou què tenen al davant), però potser sí una atàvica recurrència a la simbologia de la tribu.