No més ‘hibakusha’

Ja em dis­cul­pa­ran per no par­lar de la marxa de Ney­mar Jr. –la podríem anar superant, sis­plau?– i comen­tar una crisi que, només en apa­rença, ens toca de més lluny: la tensió atòmica ati­ada per dos boca­molls com el pre­si­dent Trump, incapaç d’estar-se calla­det ni quan és de vacan­ces, i el líder nord-coreà Kim Jong-un, un mil­ho­mes ende­riat a inflar el pit amb les pro­ves nucle­ars. Dos fat­xen­des que se situen als antípodes de l’ani­ver­sari del bom­bar­deig de Naga­saki (en fa 72 anys i encara cal par­lar-ne!) i del valent dis­curs del seu alcalde, crític amb les potències (Rússia, la Xina, França, el Regne Unit i els Estats Units) que no s’adhe­rei­xen al Trac­tat sobre la Pro­hi­bició de les Armes Nucle­ars.

Men­tre Trump amenaça amb “foc i fúria” el règim de Pyongyang i aquest li replica que ata­carà les bases nord-ame­ri­ca­nes a l’illa de Guam, l’alcalde de Naga­saki es des­marca de l’esca­lada de tensió i defensa que l’abo­lició de les armes nucle­ars és una de les grans ver­go­nyes que té pen­dent el pla­neta. Els vete­rans super­vi­vents de la mas­sa­cre, els hibakusha, molts dels quals encara en patei­xen les seqüeles, se’n fan creus amb els polítics medi­o­cres que no ente­nen que l’èxit és dei­xar el món una mica millor i els con­vi­den a visi­tar la ciu­tat portuària japo­nesa on, a causa del bom­bar­deig nord-ame­ricà de 1945, van morir o que­dar greu­ment feri­des unes 150.000 per­so­nes. No més hibakusha.