Opinió

Keep calm

Volar

Per això serveix també l’estiu, el poder viatjar, volar, perquè viatjant també ens busquem i descobrim

Tre­pit­jar esce­na­ris reals d’històries que hem sen­tit, o que ens han expli­cat. Per això ser­veix també l’estiu, el poder viat­jar, volar. Sense fer-ne una obsessió, aquests dies he pogut tre­pit­jar alguns dels esce­na­ris que va tre­pit­jar Maria Estu­ard fa cinc-cents anys a Escòcia, quan en va ser reina. Què et fa bus­car un destí de vacan­ces? Pot­ser aquest desig íntim de ser als car­rers i edi­fi­cis, a cas­tells i palaus, Edim­burg o Glas­gow on va ser dies, hores i anys la reina enfron­tada entre ambi­ci­ons i des­tins a la seva cosina Isa­bel d’Angla­terra n’és una excusa. Són les pro­ta­go­nis­tes de la genial bata­lla de rei­nes, el text pre­romàntic de Schi­ller, que van repre­sen­tar magis­tral­ment Sílvia Bel i Míriam Ala­many al Tea­tre Lliure, diri­gi­des per Sergi Bel­bel, i que tor­narà a la car­te­llera aquest mes de novem­bre. Compto les hores. També les devia comp­tar Maria Estu­ard abans de la seva exe­cució. Una vida que agafa cos a les pla­nes de la seva bio­gra­fia escrita per Ste­fan Zweig. “Con­su­mada la des­feta, cal bus­car als lli­bres. Són les cai­xes negres de la Història”, tal com diu Ramón Andrés en un afo­risme. Les vides dels altres per fugir de les nos­tres, o per recrear-nos en les dels altres. Des­co­brir tot un món, i moure’s per la immen­si­tat de la rea­li­tat vir­tual, de la mateixa manera que busca i es mou Link en el vide­o­joc de la Lle­genda de Zelda. Aquesta altra mena de cai­xes negres que ser­vi­ran per refer la memòria a través del joc. També hi ha joc en el viatge. També ens bus­quem i des­co­brim, també fem la nos­tra bio­gra­fia viat­jant. Per això la gent se’n va a l’aero­port del Prat de mati­nada, mirant de superar la por de no poder volar. El pànic de per­dre un avió que has estat espe­rant durant tot l’any. Per reconèixer esce­na­ris, els de Maria Estu­ard o les mun­ta­nyes de Zelda. Seguir la pet­jada de rei­nes i prin­ce­ses, per aca­bar tro­bant un bor­ratxo que espera l’exèrcit de sal­vació. Fem cua de mati­nada per anar a la nos­tra des­co­berta. Perquè com diu Ramón Andrés: no hem de bus­car oasis, hem de bus­car esvo­rancs.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.