Canvi de rectors

Després d’estar deu anys jus­tos entre nosal­tres, se’ns aco­mi­ada el fins ara rec­tor, Mn. Josep Maria Cas­tellà i Mar­cet, un mal­gra­tenc nas­cut el 5 d’octu­bre de 1944, el gran de tres ger­mans, que després d’estu­diar al semi­nari de Girona va ser orde­nat sacer­dot pel car­de­nal Jubany a l’església d’Olot el 13 de maig de 1973. Entre els altres cape­llans és cone­gut per En Tate, sobre­nom que, segons comenta ell mateix, li van posar al semi­nari, estra­fent el seu cognom: de Cas­tellà, Caste, Cate i, final­ment, Tate. Abans d’exer­cir el seu minis­teri a Llo­ret, Mn. Josep Maria va ser­vir a la parròquia de Sant Cristòfol les Fonts, a tocar Olot, com a diaca i com a vicari (1972-75), després fou rec­tor de la parròquia de la Sagrada Família de Bla­nes, als Pins (1975-82), més tard fou rec­tor de Corçà, Casa­vells, Mata­ju­daica, Caçà de Pelràs i Ullas­tret (1982-89), va seguir de rec­tor a Ver­ges, Ultra­mort, Par­lavà, Fono­lle­res i Canet de Ver­ges (1989-1997), i després (1997-2007) a la Bis­bal d’Empordà, Vul­pe­llac i Pera­ta­llada. D’allà ja va venir a Llo­ret com­par­tint la vida par­ro­quial amb Mn. Jesús Calm, que, poste­ri­or­ment, fou des­ti­nat de rec­tor a Amer, les Pla­nes, San Feliu de Palle­rols i encara algun altre nucli. Mn. Josep Maria Cas­tellà va dema­nar al senyor bisbe un lloc més tran­quil que Llo­ret, en con­sonància amb la seva edat. I va des­ti­nat a Anglès i parròquies peti­tes del vol­tant (Bon­matí, Cons­tan­tins, Sant Julià del Llor i Sant Martí Sapresa), cobrint el lloc de Mn. Mar­tirià Bru­gada, que serà, jus­ta­ment, el rec­tor que ara tin­drem els llo­re­tencs. Mn. Mar­tirià és una mica menys gran. Coneix bé el món de la Costa Brava perquè va estar dis­set anys a Pala­fru­gell, on és ben recor­dat com ho demos­tra el fet que el guar­do­nes­sin amb el premi Peix Fre­git. Ha estat arxi­preste del sec­tor Ter-Bru­gent. És un cler­gue amb afi­ci­ons literàries i de recerca històrica. En tin­drem ocasió de par­lar en el futur. Ara, en aco­mi­a­dar Mn. Josep M. Cas­tellà podem dir que ha sabut sin­to­nit­zar bé amb els llo­re­tencs, ha fet ser­vir un llen­guatge pla­ner en les prèdiques, ha tin­gut la dis­creció per norma, i ha tram­pe­jat amb una certa habi­li­tat i diplomàcia les difi­cul­tats que plan­teja un poble amb la den­si­tat de població de Llo­ret i, sobre­tot, amb la vari­e­tat de cul­tu­res i de reli­gi­ons. No li han fal­tat mal­de­caps, temes que no es poden resol­dre bé per a tot­hom, crèdits per pagar, un orgue extra­or­di­nari per res­tau­rar i per al qual cal tro­bar finançament... Glo­bal­ment, però, se’n va amb bona nota. Gràcies, mossèn.