Solidaritat i por

Escric aques­tes rat­lles amb un ull posat en la tele­visió i l’altre a inter­net. Evito, però, per­dre’m per segons quins espais ocu­pats per indi­vi­dus assil­ves­trats que no res­pec­ten ni el dolor ni la memòria de les vícti­mes. Em quedo als llocs de la xarxa on encara es valora el bon peri­o­disme i també on bri­lla la pro­fes­si­o­na­li­tat, com el Twit­ter dels Mos­sos i el de Pro­tecció Civil. A l’espai de Face­book dedi­cat a l’atemp­tat de Bar­ce­lona hi trobo per­so­nes que ofe­rei­xen tota mena d’ajuts a les vícti­mes. Davant la tris­tor i el desànim que pro­vo­quen aquests fets tràgics, la res­posta solidària de la gent dona com a mínim un bri d’espe­rança. Em diuen que als car­rers de Bar­ce­lona hi ha un estrany silenci només tren­cat per les sire­nes. És la banda sonora de la por.