Opinió

Keep calm

Flamencs

Després de la resposta exemplar al terror, són encara més indecents els editorials d’‘El País’ i ‘El Mundo’

Aquesta set­mana em tocava escriure un arti­cle just arri­bat de vacan­ces. I em venia molt de gust fer-ho sobre fla­mencs. De fet, sobre la moda de fer-se fotos amb un fla­menc infla­ble, que és el que fan les influ­en­cers i el que torna boig a joves, ado­les­cents i no tan joves. Els sem­blarà una xim­ple­ria, però l’anècdota explica una rea­li­tat, una cate­go­ria. Que els mit­jans tra­di­ci­o­nals, els dia­ris espe­ci­al­ment, van cap a una banda. I les noves gene­ra­ci­ons, el futur, cap a una altra. Les valo­ra­ci­ons ja les farà cadascú, perquè tot té coses bones i dolen­tes. Però no és cap xim­ple­ria. Per exem­ple: té sen­tit que els dia­ris encara publi­quin la pro­gra­mació de les tele­vi­si­ons gene­ra­lis­tes, que cada cop es mira menys gent? En fi. Aquesta era una reflexió després d’uns dies de vacan­ces d’un estiu que es pre­veia una cosa i n’ha sigut una altra. Com ha de ser. Perquè la infor­mació no és una cosa que t’apun­tis en una agenda. I el caos del Prat o el debat sobre el turisme no esta­ven pre­vis­tos.

I tam­poc l’atac ter­ro­rista de dijous. Un atac que ens ha fet emmu­dir. Que ens ha fet plo­rar. A l’inici hi ha el xoc i la pre­o­cu­pació. Després, la neces­si­tat d’infor­mació. I amb la velo­ci­tat actual, la reflexió i l’anàlisi arri­ben imme­di­a­ta­ment. I desit­ges que, davant de la desgràcia, el com­por­ta­ment de polítics i mit­jans de comu­ni­cació sigui impe­ca­ble. Com ho ha sigut el dels Mos­sos d’Esqua­dra, els ser­veis d’emergència, la nos­tra sani­tat, els nos­tres mit­jans públics i la nos­tra soci­e­tat. Mal­grat els entre­bancs que tots ells han patit. Les nos­tres, sí, estruc­tu­res d’estat. Per això, perquè no vols que passi, fan més ràbia els edi­to­ri­als d’El Mundo i, espe­ci­al­ment, d’El País. Perquè és inde­cent que l’endemà d’un atemp­tat que ha tin­gut la res­posta exem­plar que ha tin­gut, escri­guin que els par­tits cata­lans han de tor­nar a la rea­li­tat i tre­ba­llar en els pro­ble­mes reals. O refle­xi­o­nar sobre la política d’aco­llida vin­cu­lada a l’inde­pen­den­tisme. Però després me’n recordo dels fla­mencs infla­bles. I se m’escapa un som­riure.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia