Pep Ribera

Saba­de­llenc del 1933, el nom de Josep Ribera Pinyol, que va morir aquest agost, abans de l’assas­si­nat ter­ro­rista de la Ram­bla, el vin­culo, pre­ci­sa­ment, molt a tocar de l’espai sinis­tre de la barbàrie dels fanàtics: al car­rer Eli­sa­bets i a la seu del Cidob, aquest pro­jecte de coo­pe­ració a favor de la soli­da­ri­tat inter­na­ci­o­nal que el nos­tre Pep va fun­dar i després va diri­gir entre els anys 1973 i 2008. La lla­vor de tot ple­gat començava la dècada dels cin­quanta, en un movi­ment que tenia a veure amb les dinàmiques a favor de la pau, dels refu­gi­ats, dels immi­grats i de la pau, amb arrels al Semi­nari Con­ci­liar de Bar­ce­lona. La pri­mera de les mis­si­ons esta­bles, que tenien com a destí Xile i el Came­run –l’any 1958–, la com­po­nen 127 per­so­nes: 53 dones i 74 homes, 44 dels quals eren cape­llans joves. Recordo els noms de Joan Casañas, d’Ignasi Puja­das i d’Oriol Albó, que va ser el meu pri­mer cap de colla a l’escol­tisme (ales­ho­res encara no lega­lit­zat). El cop d’estat de Pinoc­het a Xile l’any 1973 –una de les seves vícti­mes mor­tals va ser Joan Alsina, capellà, crec que de Cas­telló d’Empúries– va acce­le­rar la cons­ti­tució a Bar­ce­lona d’aquest Cidob, cen­tre de referència en el món de les rela­ci­ons inter­na­ci­o­nals. Per exem­ple: el 5 de setem­bre el Cidob pre­senta el seu anu­ari inter­na­ci­o­nal en punts calents de l’Amèrica Lla­tina. I el 30 de setem­bre obre una con­vo­catòria d’arti­cles sobre “La immi­gració a Espa­nya”.

Els amics d’Amesde, de Madrid, em diuen que volen pro­gra­mar un home­natge a favor d’aquest Josep Ribera, que no conei­xien per­so­nal­ment però de qui han apro­fi­tat la lliçó –sem­pre sense estridències– de qui publi­cava i ofe­ria dades veri­fi­ca­des sobre molts dels eixos que mouen el món... massa sovint, ai las, per anor­rear-lo!