Transparència

Heus aquí un terme ambivalent. Perquè transparència com a sinònim d’honradesa, com a contrapunt d’ocultació espúria, perversa, delictiva, és un fenomen òbviament lloable i del tot necessari pel bon govern de la res publica.

Però hi ha una altra transparència que, a l’inrevés, esdevé altament negativa per tal com al·ludeix a un fenomen nou i alhora característica social nociva i destructora.

S’hi refereix el filòsof coreà Byung-Chul Han en definir el món actual, no ja només com a “líquid” (Bauman), sinó com a “societat de la transparència”.

Perquè:

a) En l’estadi actual del capitalisme les coses, o sigui, les mercaderies, han d’exposar-se per ser. Sense exhibició “la seva simple existència és completament insignificant”.

(Per cert, en llegir aquesta idea del filòsof, vaig evocar immediatament el que em va passar assistint a una conferència a Barcelona. En obrir-se el torn de preguntes i alçar jo la mà, el conferenciant va preguntar-me si jo sortia o no per la televisió. En aclarir-li que no, va dir que no m’ofengués però que no em contestaria perquè si no sortia a la televisió, jo no existia. Simpàtica, exacta i pedagògica lliçó, complementària a la seva magnífica exposició.)

b) Tot, per tant, s’ha de mesurar per la seva visibilitat, pel seu valor d’exposició; tot s’ha d’exposar i després, explotar.

c) La contínua visibilitat i exposició genera una necessitat imperiosa de bellesa, començant per la del propi cos. L’imperatiu de transparència màxima mena al fet que allò que no és visible (per exemple, el que alguns nomenen “bellesa interior”) sigui del tot negligible.

d) L’omnipresent exposició condueix al fet que la prevalença de la imatge sigui absoluta. I la imatge exclou la complexitat i s’atura en allò simple, superficial. Per tant, permet, en eliminar la necessitat de reflexió, accelerar la comunicació.

e) Per això, la societat de la transparència és també la del plaer immediat i buit, a més de la de l’espectacle incessant. Però ja Proust advertia de la fal·làcia del gaudi instantani. La bellesa de les coses, deia, “apareix molt més tard”, gràcies, no a l’estímul immediat, sinó a la reminiscència, a la fosforescència del temps.

f) En la societat de la transparència els polítics no es mesuren pel que fan sinó pel que escenifiquen.

g) La societat de la transparència és la de l’hiperinformació. Diu el filòsof que la nostra casa, “amb cablejat material o immaterial”, està perforada arreu. Per totes les escletxes penetra el vent digital i ho fa tot transparent. Però la xarxa digital, com a instrument de la transparència, no està sotmesa a cap imperatiu moral.