L’aeroport ‘indepe’

Tants anys parlant, llegint, reflexionant i debatent sobre la tortuosa relació entre Catalunya i Espanya i ho teníem tot, la conquesta, el memorial de greuges, el centralisme, l’estat radial, el dèficit fiscal, l’assimilació cultural, el peix al cove, l’ordeno y mando, la catalanofòbia, l’atado i bien atado i tantes coses més, tot juntet i ben empaquetat a l’aeroport del Prat. No és que no se sabés, però la vaga dels treballadors de seguretat ens ho ha recordat. És sabut que l’aeroport del Prat és un gran negoci, que aporta bastant més de la meitat dels 1.000 milions llargs de benefici anual d’Aena. Un chollo!, vaja. I ho és perquè malgrat que Madrid fa dècades que li talla les ales, imposant restriccions de rutes, orígens i destinacions, descartant el hub intercontinental per abraçar el low cost, per a millor glòria de Barajas, resulta que Barcelona creix, es multiplica i és a punt d’atrapar Madrid en trànsit de passatgers. I si no ho ha fet fa temps és perquè aquí hi ha l’antiga T2 i la nova T1 i a Madrid van per la T4-S, cosina germana de la T4. És la Villa y Corte i la seu d’Aena. Golejada en inversió, en infraestructura, en serveis i en els sous del personal, gràcies als impostos de tots, als beneficis del Prat i a la solidaritat (forçosa) dels seus treballadors. I quan la gent d’Eulen (o qui sigui) de tan cremada que està, diu prou i crea un problema a Barcelona, tampoc no és qüestió de córrer, que és a províncies; unes cues, uns vols perduts..., no n’hi ha per tant; després aniré a salvar-los i ens farem una foto. Fins i tot els súbdits més moderats de la colònia els han suplicat que els traspassin el mort o una part, i així no s’han de prendre tanta molèstia. Sí, home! Aena és una i no cinquanta-una. Una sola caixa i a Madrid. El poder de decisió, a Madrid. La sobirania, de Madrid. I la Guardia Civil, a Barcelona; ja sigui per desactivar una vaga o per fer-te saber que ets a Espanya, per recordar-te que ets espanyol i per avisar-te que serà millor per a tu si parles en espanyol (o anglès, o xinès...), perquè si ho fas en la teva llengua i tens la mala sort que és el català, per molt constitucional que sigui, tu mateix!