Fàtima

Admiro Fàtima, una musul­mana inte­grada a Cata­lu­nya. S’ha de ser valenta per afron­tar res­pon­sa­bi­li­tats de govern en una ciu­tat on algú ha ali­men­tat un impo­nent dis­curs racista. Ella, amb el cap ben alt, lluita cada dia per la inte­gració i la con­vivència democràtica. Hi ho fa en un per­fecte català.

El mateix dia que va pren­dre pos­sessió de la seva acta de regi­dora, davant la porta de l’ajun­ta­ment, hi va haver qui va expres­sar amb veu forta: “On va aquesta mora, amb el cap tapat? Aquest lloc no li per­toca.” I durant dos anys no ha dei­xat de rebre insults de pocs però per­sis­tents energúmens que es diuen con­ciu­ta­dans.

Aquesta set­mana s’han mul­ti­pli­cat els atacs i des­qua­li­fi­ca­ci­ons a Fàtima, a la xarxa o en cer­cles de benes­tants de tota la vida. No repe­tiré coses que he lle­git o he sen­tit, ja que el mínim bon gust m’ho impe­deix; més, sem­bla impos­si­ble tanta insolència. Nova­ment, es demos­tra que l’ombra de la xenofòbia és allar­gada.

L’alcal­dessa de Bada­lona ha sor­tit en defensa de la regi­dora i alguns polítics d’altres for­ma­ci­ons han expres­sat la soli­da­ri­tat que els honora. Amb tot, hi ha silen­cis evi­dents i hi ha parau­les anònimes que seguei­xen ali­men­tant l’odi i la men­tida. Fàtima se sent ferida i mol­tes Fàtimes, que són molt cata­la­nes, no poden enten­dre el rebuig d’unes per­so­nes, poques però soro­llo­ses, que es diuen demòcra­tes i a la vegada con­tri­bu­ei­xen a covar l’ou de la serp.

No puc ser neu­tral: soc amic de Fàtima Taleb, i quan la insul­ten a ella m’insul­ten a mi. En aquest país nou que volem cons­truir és fona­men­tal defen­sar apas­si­o­na­da­ment el res­pecte i la con­vivència, sense renúncies ni pors.