La travessera d’Alcalà

La majoria de l’opinió pública gironina no va entendre que es tanquessin els quioscos de premsa existents a la plaça de Catalunya, i a la Gran Via Jaume I, a l’altura del col·legi Bruguera. El senyor Joan Alcalà, factòtum màxim de l’Ajuntament, ho va justificar adduint raons de trànsit de vehicles, qüestió inintel·ligible tenint en compte que cap dels dos quioscos era al mig del carrer ni feia cap nosa. El cert és que, amb una brevetat de temps que contrasta amb la provada lentitud municipal, els dos quioscos –que obeïen a un model aprovat pel consistori– van ser remoguts, apartats, i Déu sap on són, mentre els operaris s’afanyaven a pavimentar els escassos metres que havien ocupat fins aleshores. Va ser un greuge perpetrat a la cultura, a la divulgació de la premsa, a la necessària varietat de l’espai públic i a la petita il·lusió diària de repassar visualment les portades, al matí, anant cap a la feina.

La sorpresa majúscula, no obstant això, va arribar després pel que fa a l’espai del quiosc de la Gran Via: des de la mateixa avinguda, pel carril dret direcció a França, on el trànsit és molt intens, han fet una nova travessera, que, sortint de la mateixa avinguda, irromp sobre la vorera reservada als vianants, l’envaeix sense empatx i, en un escàs espai de deu metres, topa amb el trànsit rodat del carrer Eiximenis, per l’esquerra. Una vegada superat aquest carrer –on els vehicles sempre estan parats perquè hi ha un estop a quatre passes–, li queden escassament cinc metres més per arribar al seu únic destí: un pàrquing privat situat al final del carrer Anselm Clavé, existent des de fa més de quaranta anys. Han senyalitzat clarament que només hi ha un objectiu: entrar al pàrquing en direcció contrària –quedi clar–, atès que el sentit del trànsit del carrer Anselm Clavé és al revés (!).

És difícil entendre aquesta “millora”, que serveix per afavorir els usuaris d’un aparcament privat, que ja hi podien accedir perfectament entrant pel carrer del Nord, i bifurcant després cap a Anselm Clavé. Així ho han fet sempre sense problemes, perquè en aquests carrers el trànsit és moderat. Amb la nova travessera, s’estalvien uns segons de rellotge, que probablement els perdran amb el joc d’estops i precaucions que hauran d’adoptar els vehicles en envair l’espai dels transeünts, sense cap senyalització que avisi que poden ser arrossegats per un cotxe o una motocicleta.

Ens preguntem quina raó deu haver portat l’Ajuntament a aprovar aquesta estranya drecera, que només serveix per a un profit privat. És un primer pas per canviar tota una senyalització? Mentrestant, el més lògic és que, al nou viarany, se li doni el nom del seu autor: travessera d’Alcalà. S’ho ha ben guanyat!