Opinió

LA CRÒNICA

No tenen remei

Davant els hor­ri­bles, mortífers i cru­els atemp­tats de la Ram­bla de Bar­ce­lona i Cam­brils tot­hom ha valo­rat l’excel·lent com­por­ta­ment dels Mos­sos d’Esqua­dra, de la Guàrdia Urbana, dels ser­veis d’emergència... també tot­hom ha aplau­dit el com­por­ta­ment de la ciu­ta­da­nia. El “no tenim por” ha emer­git com un crit de fer­mesa per con­ti­nuar tre­ba­llant per un país més obert, més aco­lli­dor i més soli­dari. Tot­hom, dic...? No. Tot­hom no. Escol­tant i lle­gint les tele­vi­si­ons i dia­ris espa­nyols espe­ci­al­ment de Madrid, veus que no tot­hom aplau­deix l’actu­ació dels Mos­sos i de la soci­e­tat civil cata­lana. Le tertúlies d’algu­nes tele­vi­si­ons són l’expo­nent de la men­tida, de la fal­si­fi­cació dels fets i de la mani­pu­lació més gro­llera. És total­ment incom­pren­si­ble que els fets ter­ri­bles que han segat la vida de per­so­nes inno­cents es puguin uti­lit­zar per ata­car Cata­lu­nya, el seu govern, els Mos­sos d’Esqua­dra... És de ments per­ver­ses, i cons­ci­ent­ment per­ver­ses, saben que men­tei­xen, que mani­pu­len.

Mol­tes edi­ci­ons de la premsa de Madrid rela­ci­o­nen els atacs ter­ro­ris­tes amb el procés d’inde­pendència. El Mundo, per exem­ple, afirma que l’elec­to­ra­lisme inde­pen­den­tista ha por­tat a una política d’aco­llida errònia. A l’ABC, José María Car­ras­cal diu: “El clima previ a l’1 d’octu­bre era pro­pici.” El País és el més con­tun­dent: “El govern de la Gene­ra­li­tat ha de refle­xi­o­nar i posar fi al procés després dels atemp­tats.” Algun ter­tulià fins i tot ha dema­nat la dimissió del con­se­ller d’Inte­rior per la des­as­trosa actu­ació i mala infor­mació dels atemp­tats. Quina ver­go­nya!

La premsa mun­dial, al con­trari, ha valo­rat molt posi­ti­va­ment tant l’actu­ació dels Mos­sos com dels ser­veis d’emergència i la res­posta ciu­ta­dana. Però des de Madrid, no. Tot el con­trari. Quin des­propòsit. Val la pena apun­tar que, a Cata­lu­nya, ningú ha bar­re­jat els bru­tals atacs amb l’inde­pen­den­tisme. A Madrid, sí. L’ABC diu: “A Puig­de­mont, el pre­o­cupa més el seu procés que el giha­disme”, “El procés és un exer­cici greu de desor­dre ètic”. La Razón pel seu cos­tat diu: “Puig­de­mont ha de refle­xi­o­nar pel bé comú de tots els ciu­ta­dans.” El Mundo demana al govern català que aban­doni el deliri i que se cen­tri en els pro­ble­mes reals de la gent. Només ells, com es veu, han par­lat d’inde­pen­den­tisme aquests dies. I quan dic ells vull dir la classe política española i tots els mit­jans de comu­ni­cació addic­tes. I quan dic tots vull dir exac­ta­ment tots. Cap mitjà impor­tant de la capi­tal del reino s’ha des­mar­cat de la línia impo­sada per les elits polítiques.

Ens hem de pre­gun­tar per què és tan dife­rent la res­posta dels mit­jans de comu­ni­cació cata­lans i mun­di­als a la de l’Estat espa­nyol. La raó pot ser molt sim­ple. La classe política española i entorns no supor­ten que, davant el des­as­tre mor­tal dels atemp­tats, Cata­lu­nya, les seves ins­ti­tu­ci­ons i la ciu­ta­da­nia s’hagin com­por­tat com un estat sens ser-ho. No supor­ten que Cata­lu­nya apa­re­gui davant del món com a auto­su­fi­ci­ent (mal­grat les limi­ta­ci­ons que ens imposa l’Estat espa­nyol). De fet és la mateixa con­ducta que ha man­tin­gut sem­pre España-Cas­te­lla. Sem­pre han trac­tat de súbdi­tes les naci­ons de la corona, mai en ter­mes d’igual­tat. I així, país i país, nació a nació les han per­dut totes. L’última nació que per­dran serà Cata­lu­nya. Tants anys i no ho han après. No ho han après i no ho volen apren­dre. No tenen remei.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.