Audiència per xiular

Moltes de les crítiques que s’han sentit i llegit l’endemà de la manifestació assenyalen que dissabte no era el moment ni de xiular el rei ni de fer onejar estelades, sinó el de mostrar unitat i respecte per les víctimes del 17 d’agost. Que hi ha molts dies per lluir una determinada bandera, escriuen. Moments.

Gairebé un insult si no fos que Catalunya, i Barcelona en l’epicentre, des de l’endemà de l’atemptat ret cada dia homenatge les víctimes. La commoció dels ciutadans a la capital i també a Ripoll, Cambrils i Rubí, per citar-ne els més danyats, ha estat una constant. A la Rambla, altars de flors, espelmes i desitjos de pau escalfen l’ànim i a hores d’ara no sembla que puguin ser retirats. Cada ciutadà necessita el seu moment de dol. Moments.

Però, a més a més de lamentar les morts, els ciutadans també reclamen i treballen per buscar solucions. Des de fa anys, Barcelona exhibeix protestes multitudinàries a favor de la pau; s’ha cridat contra ETA, contra la guerra de l’Iraq, contra l’11-M i dissabte va tornar a deixar aquesta empremta al carrer. Hi venia Felip VI, que feia quatre dies va decidir tenir el seu moment i fotografiar-se al costat d’infants ferits per l’atemptat. L’apadrinament de negocis d’armes ja tindrà el seu moment.

Ara, moments d’unitat cega, dol, sentiments de vergonya aliena. I si un vol cridar i protestar, com a bon vassall, que demani audiència.