Santacana i els focs

A l’estiu abunden els focs. Malauradament, a vegades són els que s’encenen a bosc, fortuïts o intencionats, que la sequera i les temperatures altes fomenten. A Lloret en tenim llarga experiència. Els altres focs són els d’artifici. Molts pobles celebren les seves festes majors en plena canícula i les clouen amb castells de focs. No ens pensem pas que sigui cosa de fa quatre dies. Fent recerca en periòdics antics per a un tema força diferent, vaig trobar, fa poc, que a Lloret el juliol del 1896 –fa, doncs, 121 anys– ja havien tancat la festa amb “el disparo de un bonito castillo de fuegos artificiales costeado por varios jóvenes y que fue muy del agrado de la inmensa multitud de personas que acudió a presenciarlo”. Deu ser el precedent dels vistosos focs que se’ns ofereixen cada any i que, segons sembla, ara l’Ajuntament vol potenciar amb un acord amb el consistori de Blanes, de manera que l’empresa guanyadora del concurs de focs de la vila de Ruyra sigui la que s’encarregui dels focs de l’estiu següent a Lloret. No sabem el cronista de 1896 què devia considerar “una inmensa multitud”. Ara sí que, el darrer dia de la festa major, la platja sol estar abarrotada de gent asseguda mirant el cel, i qui diu la platja diu el passeig de les palmeres, les finestres i balcons de la façana litoral i els terrats de les cases pròximes. He tingut el goig de contemplar els darrers focs des del mirador excepcional de la finca Santacana que la seva propietària, la Sra. Roser Vidal i Mestres, ha posat a disposició d’una colla d’amics. Santacana –nom encara de l’antic propietari– és com un mascaró de proa únic situat en el promontori de sa Caleta, que permet contemplar la badia lloretenca amb tots els detalls i arribar fins més enllà, a tocar de la desembocadura de la Tordera. Això fa que, de nit, siguin perfectament visibles no solament els focs de Lloret sinó també els de Blanes, que coincideixen un dia. Les combinacions cromàtiques, els efectes pirotècnics diversos, els castells que es llancen des de terra i els que sembla que surtin de l’aigua, constitueixen un espectacle molt digne i plaent, sobretot si es poden seguir, com en el nostre cas, des dels jardins de l’esmentada finca, arran de penyals, amb els parterres plens de flors oloroses que la Roser sap cuidar com ningú i amb la música de fons de La Principal de la Bisbal, que, sota mateix de la finca, desplega, després dels focs, el seu espectacular concert de comiat des d’un escenari instal·lat arran d’aigua, de cara a la grada natural plena de públic.