Tan senzill com és tot

Tan senzill i elemental com és tot, i tant com ens ho compliquem i compliquen. La majoria absoluta del Parlament de Catalunya és independentista. Podria proclamar per aquest motiu la independència avui mateix, però com que no està segura de reunir el consens ciutadà imprescindible ni d’obtenir per aquest mètode expeditiu la també imprescindible sanció internacional opta per organitzar un referèndum perquè tant els del sí com els del no es puguin expressar. La pregunta del referèndum programat per al dia primer d’octubre és tan lacònica com la resposta que reclama: “Voleu que Catalunya sigui un Estat independent en forma de república?” Per si algú té dubtes del que comporta ser Estat independent i ser república, Junts pel Sí i la CUP, els dos grups que formen la majoria parlamentària, van presentar dilluns un paper on s’indiquen les conseqüències del vot: si vostè està conforme amb els 89 punts que en el paper s’expressen, voti sí. Si no ho està, voti no. Si guanya el sí, el paper entrarà en vigor i, si no, serà oblidat i es convocaran unes eleccions autonòmiques com totes les que s’han fet fins ara. Ja està. Molts dels que votarien no volen impedir-se la satisfacció d’expressar la negativa a base de prohibir el referèndum. Això ja és més complicat d’entendre però que tinguin en compte que la seva actitud a més de frustrant per a ells mateixos no respon als principis bàsics de la democràcia. Ho torno a dir: ja està. Sempre penso que els diaris i els informatius dediquen massa espai a la política. Potser és perquè no sigui tan evident el que reserven als futbolistes i als cuiners. Els diaris estrangers –no els manufacturats a Madrid sinó els més intensivament estrangers o menys estranys– resumeixen tot el problema català amb una columna o dues, com acabo de fer. La mentalitat cartesiana, tan diferent de la barroca que ens conforma, no s’embranca en columnes salomòniques. Ara mateix jo em trobo que enceto la tercera columna d’aquest article i ja no sé què més dir. Em defensaré dels que em puguin acusar d’ingenu o d’il·lús i de no entendre la complexitat del problema. Vostès no saben la satisfacció de passar per il·lús enmig de tants savis que opinen i rediuen, amb tants que ens volen confondre.

Encara una altra cosa senzilla i elemental: hi hagi referèndum o no, i sigui quin sigui el resultat si s’arriba a fer, res del que ha passat fins ara no haurà estat en va. És una norma de la política i la diplomàcia aplicable a totes les relacions humanes: qualsevol fet, per petit que sigui, provoca alteracions que es projecten cap al futur. El nostre fet és molt gros, i anirà a més en dimensions.

Quan ja no sabem ni què ens empatollem, la brevetat d’un sí o un no.