En què quedem?

Fa unes set­ma­nes era la pre­si­denta del PSOE qui reco­nei­xia que l’1 d’octu­bre se cele­bra­ria efec­ti­va­ment una votació. Ahir era el por­ta­veu del PP al Par­la­ment qui adme­tia per pri­mer cop que el Par­la­ment apro­varà les lleis de des­con­nexió. Casu­al­ment, quan va haver-ho de tra­duir per a la premsa en cas­tellà va obviar repe­tir-ho. Se’ls escapa el des­con­cert sense voler. Ofi­ci­al­ment, el cons­ti­tu­ci­o­na­lisme s’abona al no, a negar-ho tot, al nega­ci­o­nisme: no s’apro­varà la llei (però si s’aprova), no s’apli­carà (i si s’aplica), no hi haurà referèndum (i si n’hi ha), no serà vin­cu­lant... Tot ple­gat recorda les mani­fes­ta­ci­ons de fa vint anys con­tra un eco­parc al Vallès, que deien: “No volem l’eco­parc, volem l’eco­parc més petit.” En què que­dem?