Trapero

Quan era petit, un com­pany de col·legi em va dir: “M’agra­da­ria que a casa teva es calés foc perquè jo lla­vors em faria bom­ber i vin­dria a res­ca­tar la teva ger­mana.” Mig en broma, he escol­tat aquests dies senyo­res a les quals no els faria res que el major dels Mos­sos Josep Lluís Tra­pero, bar­bat, mus­cu­lat i uni­for­mat, les tragués d’una situ­ació de com­promís. Ha nas­cut un heroi, des que va cul­mi­nar amb èxit l’ope­ració con­tra la cèl·lula ter­ro­rista que va matar i ferir via­nants a la Ram­bla de Bar­ce­lona i a Cam­brils i que pre­te­nia atemp­tar con­tra punts de pres­tigi mun­dial. La gent ha cor­re­gut a obser­var-li la bio­gra­fia. Nas­cut i cres­cut a Santa Coloma de Gra­me­net. Un “xar­nego”, segons els que no han pas­sat de les novel·les de Juan Marsé situ­a­des als anys sei­xanta i setanta i igno­ren el “Cata­lu­nya, un sol poble”, con­signa del PSUC adop­tada per tots els par­tits cata­lans i pels governs de la Gene­ra­li­tat de Jordi Pujol, Pas­qual Mara­gall o José Mon­ti­lla. José Mon­ti­lla: un altre “xar­nego”? País admi­ra­ble, i per a alguns inqui­e­tant, el que situa en llocs d’alta res­pon­sa­bi­li­tat per­so­nes amb cognom que no es remunta a qua­tre-cents anys.

Santa Coloma de Gra­me­net: la ciu­tat que per ini­ci­a­tiva dels pro­pis pares, tots d’ori­gen immi­grant, va aco­llir per pri­mer cop una escola que prac­ti­cava la immersió lingüística. Tra­pero, que ens podem ima­gi­nar que en va ser alumne, usa un català molt bo. A un peri­o­dista estran­ger que se’n va anar perquè no va adme­tre que fes una con­ferència de premsa en català li va dir una frase que s’ha fet famosa i s’ha arri­bat a estam­par a les samar­re­tes: “Bueno, pues molt bé, pues adiós.” Aquest “pues”, aquest “bueno”, aquest “adiós“, dits amb l’accent de Tra­pero, són cata­lans, són el català de Bar­ce­lona i la seva àrea metro­po­li­tana i devien ser els de Josep M. de Sagarra quan esti­ue­java a Santa Coloma de Gra­me­net abans de Fabra i abans de la immi­gració.

No han supor­tat que la seva ope­ració tingués èxit ni que digui l’expe­di­tiu adiós en comp­tes del mati­sat, genuí i retor­na­ble hasta luego, i li han tirat a sobre la Guàrdia Civil, la Policía Naci­o­nal, la CIA i la premsa de Madrid i també alguna d’aquí. Han tole­rat encara menys que fins i tot els grups soci­als més refrac­ta­ris a la poli­cia i els seus mètodes fes­sin cos­tat als Mos­sos a través seu en aquesta cir­cumstància. A veure si amb tan­tes una­ni­mi­tats tenim un pre­si­dent de Cata­lu­nya Tra­pero. Macià havia estat ofi­cial de l’exèrcit espa­nyol.

Volen inves­ti­gar si Tra­pero i els seus mos­sos van come­tre errors. Home, sem­pre hi ha falla­des en les situ­a­ci­ons impres­si­o­nants. Par­lem d’herois, no de déus, adiós, i per això ens els esti­mem huma­na­ment i volem que siguin els que ens vin­guin a sal­var.