Monarquia

Confesso que jo vaig votar a favor de la Constitució de desembre del 1978. I vaig predicar, en el vell estil PSUC, per les perifèries urbanes per estimular a votar sí. Un dels punts que em desassossegaven era el de la reinstauració de la monarquia, a favor d’algú que Franco havia designat. Aleshores, però, Santiago Carrillo ens semblava encara una persona políticament honesta i fèiem nostre el seu discurs: “El dilema no és entre monarquia i república... sinó entre democràcia i dictadura.” M’adono que el text de la CE ni esmenta, al seu preàmbul, tot això de la monarquia, que només apareix, per primer cop, al punt 1.3: “La forma política de l’Estat espanyol és la monarquia parlamentària.” I li dedica el títol II, articles 56 i següents: “De la corona.” Doncs bé: han passat 39 anys de tot allò i crec que ja és hora de plantejar la revisió de tot això de la monarquia, en el context del que llegim a l’esmentat preàmbul. Resulta tan anacrònica la figura del rei! Més que en la vida quotidiana, tinc la impressió que només resulta indispensable per a la revista Hola i similars. El títol X de l’esmentada Carta Magna preveu mecanismes –ep!, constitucionals– per reformar-la, la Constitució. Mecanismes força enrevessats però legítims. ¿No seria hora de posar fil a l’agulla i d’alliberar el país de la monarquia, com a pas previ per a la recuperació de la república, anul·lada per un cop d’estat il·legítim? Entenc que és cada cop més urgent fer pedagogia i fer comptes per explicar com avançaria el país, i quants recursos d’ús dubtós s’estalviarien ciutadanes i ciutadans si la Casa Reial passés a ser un lloc, administrat per les comunitats autònomes corresponents, de peregrinació per a nostàlgics.